Fins fa uns anys, els constructors de cases i masos, abans de posar-se a la feina, volien saber amb què comptaven: com era l’espai a construir, la qualitat i la quantitat de la pedra a utilitzar, si podrien disposar de guix o calç, els gruix de les bigues i cavirons... Amb tot, la peça bàsica que determinava l’amplada de l’edifici a construir era la travessera.
Efectivament, la llargada i la doblaria de la biga principal, sobre la qual descansaven la resta de bigues i els trespols, era la que condicionava tota la construcció.
En la foto que mostra l’entrada d’avui es pot veure la que en el seu temps era una magnífica travessera, malgrat que la ruïna de l’edifici l’han deixat en el precari estat que es veu.
A poc a poc i de vegades de bursada, una part del món que vam conèixer es va esberlant.
2 comentarios:
He vist algunes d'aquestes masies pels voltants de Mont-ral. Sempre em fa l'efecte que es resisteixen a morir, i que, per exemple aquesta biga de la foto, és un crit d'auxili.
Josep, ton iaio de Garrit, va començar a pujar les parets d'una casa, després d'haver pres la mida a la travessera que disposava. Amb tot, quan van anar per posar la travessera es van trobar amb què era curta, més ben dit, que havien pujat les parets massa separades. I l’amo de la casa s’emprenyar de valent.
-Josepet, aquesta travessera no arriba.
-No és cert –respongué el paleta de ca Garrit-, d’arribar, arriba, però només ho fa per un dels dos caps.
Publicar un comentario