Em comenta un planterista que enguany ha exhaurit molt prompte tot el planter que tenia preparat.
En un tres i no-res, els clients de sempre i altres d’ocasionals li han comprat les tomaqueres, meloneres, pebroteres, alberginieres, enciams i altres plantes que, en condicions normals, li haguessin abastat tot l’estiu.
Pel que sembla, la fal·lera plantadora respon a la crisi. És cert que els gran hortolans continuen amb la feina de costum, però molta gent aprofita el mínim espai per encabir-hi algunes tomaqueres i altre planter.
Els vells del poble asseguren que si la crisi va en augment, ben aviat es tornaran a conrear el munt d’horts deixats que hi ha a prop del poble. Temps al temps.
2 comentarios:
Cert. I en temps encara més fotuts, la gent criava gallines i coloms a balcons i terrats. Perquè ara pot ser que la verdura també te la robin, i ja es poden exclamar els bons pagesos, ja...
Josep, has de saber que en Robert, a qui els lladres li robaven la fruita i la verdura de l’hort, fins i tot abans que madurés, va optar per cavar un clot a la vora del camí d’accés a l’horta. El forat amida dos metres de llarg, per seixanta centímetres d’amplada, amb una fondària d’un metre. Alhora, deixà una fals penjada de l’olivera més propera.
I des d’aleshores ja ningú més li ha entrat a robar.
Publicar un comentario