martes, 29 de septiembre de 2015
CRÒNICA ELECTORAL ASSOSSEGADA
Com de costum, després de cada procés
electoral es presenten les diferents anàlisi dels resultats, uns
exàmens que, també per tradició, responen als interessos dels
partits participants i a les emocions pròpies dels minuts posteriors
als escrutinis. Per això, caldria realitzar els estudis des de
perspectives no partidistes i, sobre tot, des d'àmbits més
assossegats.
A les darreres eleccions al Parlament
de Catalunya, el vot majoritari s'ha decantat per l'opció Junts pel
sí, una coalició de partits i entitats sobiranistes que proposen la
independència de Catalunya en referència a l'Estat Espanyol. En
conseqüència, la formació guanyadora és la que ha aconseguit els
seixanta-dos parlamentaris que la situen com a primera força.
Més enllà dels guanyadors, cal
considerar la puixança de Ciutadans, el relatiu manteniment a la
baixa del PSC, la menor incidència del que estava previst de
Catalunya sí que es pot, la davallada del PPC, l'augment de la CUP i
la desaparició d'Unió de l'arc parlamentari català.
Aquesta és una anàlisi objectiva,
que es centra en el repartiment de parlamentaris com a referent de la
voluntat popular. De la mateixa forma que en una cursa atlètica o
amb vehicles qui arriba primer és qui guanya, en aquest cas qui ho
ha fet és l'opció que ha obtingut el major nombre de diputats al
Parlament.
A partir d'aquesta lectura es poden
elaborar interpretacions més o menys interessades, com les que ja
hem vist i llegit, les quals tenen tendència a minimitzar els èxits
del contrari i a lloar les pròpies consecucions, uns fets que alhora
intenten associar-se a les propostes electorals amb les quals es
concorria als comicis.
Una de les primeres interpretacions
interessades ha estat la dels partits i persones unionistes, que
interpreten que els vots aconseguits per les formacions
independentistes Junts pel sí i la CUP, inferiors al 50%, serveixen
per establir que el sentiment independentista català és minoritari.
Gran error! Si es vol saber quin és el percentatge exacte de vots
independentistes i de vots unionistes no hi ha altra opció que
convocar un referèndum, cosa que fins ara no s'ha permès de forma
oficial.
També és un error interessat
associar els resultats de Junts pel sí exclusivament a la figura del
president Artur Mas, a qui des de l'unionisme s'ha dimonitzat i
intentat destruir políticament, amb el pensament tan nostrat de
"Morta la cuca mort el verí".
El cert és que el mateix to agre que
ha tingut la campanya electoral es veu reflectit als exàmens dels
resultats Cal recordar que durant la campanya per a les eleccions al
Parlament hi van haver grans aportacions d'opinions, totes
respectables, malgrat que algunes eren més que discutibles pel fet
de pronunciar-se des d'àmbits que haguessin hagut de mantenir una
certa equidistància entre les diferents propostes electorals. D'una
banda, institucions de l'Estat, amb tot el seu instrumental,
juntament amb les grans empreses, els bancs, destacats membres de
l'Església i diferents institucions internacionals es decantaren per
l'unionisme. Paral·lelament, els mitjans de comunicació d'àmbit
estatal: cadenes de televisió, ràdio, premsa i diverses xarxes
socials s'abocaren a una campanya extremadament punyent i molt
allunyada de la mínima objectivitat exigible en democràcia.
Contra aquest seguici de
pronunciaments interessats, quan s'ha volgut disposar d'informació
fidedigna ha calgut acudir a la premsa i als mitjans de comunicació
internacionals, que han interpretat els diferents posicionaments
polítics i els resultats sense segones lectures. Per això,
majoritàriament s'ha destacat la victòria electoral de
l'independentisme i la figura d'Artur Mas, alhora que es deixava en
evidència la falta d'acció política del president del Govern,
Mariano Rajoy, i del partit de govern estatal per resoldre la relació
entre Catalunya i Espanya.
Definitivament i ens ho expliquin de
l'indret o a l'inrevés, els resultats de les eleccions al Parlament
són els que s'han produït, els mateixos que els nostres polítics
de tots els colors caldrà que administrin el millor possible i, si
pot ser, en benefici de la comunitat que representen.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario