BUSCAR-SE LA VIDA

Al nostre país són moltes les persones joves i també les de mitjana edat que disposen d'uns currículums acadèmics i laborals considerables, les quals, a falta d'oportunitats en el seu entorn més proper han optat per buscar-se la vida en altres països. La seva destinació són, preferentment, els estats en els quals impera un sistema econòmic basat en la tecnologia i en l'activitat de les persones, ben allunyat del que patim aquí, que destaca per l'especulació en els més variats terrenys.

Aquesta forma de procedir també té el seu referent en els partits polítics tradicionals, que majoritàriament han barrat el pas a joves ben capacitats, alhora que perllongaven indefinidament la permanència en llocs de decisió o en sucosos càrrecs de lliure designació altres persones menys capacitades, que a força d'anys han esdevingut autèntics dinosaures de la política. A hores d'ara, ja no cal dir gaire cosa sobre els usos i costums dels polítics que podríem qualificar de la vella escola, alguns designats a dit pels seus predecessors en els càrrecs i altres que són el fruit de la llarga permanència en els espais de confort dels mateixos partits. Tampoc cal entretenir-se en destacar la corrupció del sistema polític, productiu i econòmic que han generat i que ara omple els jutjats. El cas és que moltes persones carregades amb idees innovadores han optat per apartar-se dels partits tradicionals i de la seva estela. L'opció que han seguit aquests inconformistes ha estat el de la creació de nous partits i formacions, les quals han comptat amb el suport transformat en vots de tantes i tantes persones que es veuen reflectides en aquesta nova forma de fer política.

A Catalunya, si analitzem els darrers resultats electorals podrem constatar l'augment de partits que han aconseguit espais de decisió a ajuntaments, consells comarcals i diputacions. Això ha tingut lloc malgrat tots els advertiments tan falsos com interessats amb els que els partits tradicionals ens han bombardejat al llarg de la passada campanya electoral. Les calumnies i les difamacions sortides de les boques de mentiders professionals no han servit per capgirar les tendències dels nous partits que s'han buscat la vida en un mitja hostil, ni les de la ciutadania que els ha atorgat confiança. A més de l'aparició de nous valors polítics que s'han generat a partir de la disconformitat, d'aquell moviment conegut com dels indignats, també s'ha pogut constatar la pràctica desaparició d'algun grup polític que postulava les mateixes actituds dels partits clàssics existents, amb un pèl més de radicalitat afegida.

Un altre anàlisi que caldria fer a Catalunya –i si fos possible amb objectivitat– és la progressió o no del moviment sobiranista català. Demano objectivitat perquè després de totes les campanyes muntades i orquestrades per institucions, entitats i mitjans de comunicació centralistes contra els líders polítics, els partits i les institucions catalanistes, els números que provenen de les passades eleccions no es corresponen amb tots aquells que fa dies que anuncien la pràctica desaparició de l'independentisme.

Com en el cas dels treballadors que han hagut de marxar a treballar a països estrangers o el dels grups de persones que han hagut de construir noves formacions polítiques, l'aspiració majoritària de la ciutadania a Catalunya és la de buscar-se la vida més enllà d'un Estat que es mostra tan agressiu contra la nostra cultura com inoperant al moment de dur a terme tant la regeneració política com la dinamització de l'economia.

Ja sabem que transformar una societat que arrossega vicis tan arrelats com la nostra costarà, i molt! Som conscients que evolucionar l'actual sistema polític serà feixuc, però la persistència de la societat unida a les bones pràctiques dels polítics no contaminats pel sistema pensem que donaran fruits. En referència a la denominada qüestió catalana es pot constatar que a partir de la darrera sotragada electoral alguna cosa s'ha començat a moure a Madrid, per bé que la nostra societat cada cop és més conscient que les batalles polítiques les guanyen o les perden les persones en base a les seves preferències demostrades a les urnes. I de ben segur és per això que es farà el possible -i alguna cosa més que no s'hauria de dur a terme- per evitar la lliure expressió democràtica dels catalans que desitgen una cosa tan elemental com buscar-se la vida més enllà d'un entorn hostil.