Els processos electorals sempre acaben
amb un seguit de xifres que mostren la participació electoral,
l'abstenció i els vots en blanc emesos, el repartiment de vots i la
consegüent obtenció de regidories, uns càrrecs que més endavant
propiciaran l'elecció dels alcaldes, dels presidents i els
consellers comarcals, dels presidents i dels diputats provincials i
altres càrrecs de més o menys importància. Fet i debatut, són les
matemàtiques, els números obtinguts, els que mostren uns resultats
que són el fruit del desig dels electors per situar en els llocs de
decisió política les persones, els partits i les formacions que més
els agraden, una elecció que es basa en un seguit de factors que cal
tenir en compte.
A nivell estatal, P.P. i P.S.O.E., els
dos gran partits que fins ara han remenat les cireres com han volgut,
han patit una forta sotragada a la baixa, el càstig que probablement
reflecteix l'ambient de corrupció que els envolta, un sentiment
corporatiu que contrasta amb la falta del sentit d'Estat que tant
pregonen i, alhora, l'incompliment reiterat de les promeses
electorals realitzades fins ara. Una part dels espais que aquests
partits han deixat els han ocupat noves formacions, que per
l'esquerra i per la dreta han sabut verbalitzar les mancances que
pateix la societat, sense que a hores d'ara es pugui intuir si les
promeses electorals que han deixat anar pel camí de la campanya
seran realitzables. Des de l'escepticisme, es probable que els
electors, farts de veure els incompliment dels uns hagi optat per uns
altres, cosa que és plenament democràtica.
A Catalunya, P.P. i P.S.O.E. han
aconseguit resultats ben pobres, malgrat que mantinguin algunes
alcaldies importants. Pel seu costat, C. i U. mostra el desgast que
pateix per l'actual dinàmica econòmica en part propiciada des del
centralisme, amb la pèrdua d'alcaldies ben significades, com la de
Barcelona, per bé que a nivell general encapçala les preferències
dels catalans. En paral·lel, E.R.C. ha aconseguit uns molt bons
resultats que li permetran tenir més visibilitat als ajuntament,
diputacions i consells comarcals. Pel seu costat C's i PODEM han
obtingut resultats molt destacables en alguns pobles i ciutats, cosa
que no amaga la confiança electoral que la C.U.P. Entesa i altres
formacions independents han obtingut arreu del país.
Evidentment, a les diverses eleccions
la majoria dels partits polítics obtenen uns resultats que
reflecteixen les seves actuacions prèvies o els seus programes de
govern; amb tot, quan els comicis són a nivell municipal poden
variar segons siguin les persones que formin part de les llistes,
especialment a l'alça si qui les encapçala té prestigi. Ara per
ara ja és prou conegut que hi ha candidats que aporten més vots a
la seva formació que aquesta no obtindria sense ells. D'aquest se'n
diu que sumen. Altres fan que els partits deixin de percebre vots amb
la seva presència, són el que resten; i encara i ha una selecta
minoria que són capaços de multiplicar, quan la seva presència a
una llista municipal té repercussions en àmbits superiors. Una
simple qüestió de matemàtiques.
Per no fer llenya de l'arbre caigut,
deixaré sense anomenar alguns candidats a l'alcaldia que amb la seva
particular forma de ser han fet perdre vots a les seves formacions.
Sí que sí destacaré candidats ja clàssics, com Ballesteros a
Tarragona o Poblet a Vila-seca, o nous elements com Tomàs a Amposta
o Colau a Barcelona que afegeixen valor als seus partits i formacions
polítiques.
Menció a banda mereixen els partits
que han fet perdre força a les seves llistes electorals a partir de
programes no massa concrets o poc elaborats, o per declaracions
públiques que han espantat alguns electors. Un dels aspectes que
igualment desagrada als electors és la falta de concreció en
aspectes puntuals, un defecte que, sumat a la calculada ambigüitat,
ocasionen que els votants busquen propostes més palpables en altres
exposicions electorals. A tall d'exemple, els programes electorals i
els partits que s'han volgut mostrar com transversals, amb la
intenció de quedar bé amb tothom i no aixecar animadversions, no
han caigut massa bé, ja que els electors interpreten que difícilment
podran implicar-se en aquells afers que per força requereixen
atenció i gestió. En concret, de la mateixa forma que fer elaborar
una simple truita cal trencar alguns ous, és lògic que en la gestió
dels afers públics els polítics s'hagin de deixar algun pèl a la
gatera, i el poble no perdona tarannàs indefinits ni covards.
No hay comentarios:
Publicar un comentario