Llegeixo al Diari del dia 3 de febrer
una notícia signada pel periodista Andreu Caralt, que informa del
descens del nombre d'aus que hivernen al Delta de l'Ebre. Sense caure
en cap mena d'alarmisme, explica que la població d'aus estacionals
que passen l'hivern al Delta pot variar per factors ambientals i
climàtics, alhora que apunta la possibilitat que els plaguicides hi
tinguin alguna cosa a veure. Caldrà estar atents aLS nous censos,
per tal de constatar si el cas d'enguany és excepcional o marca una
nova tendència a la baixa.
Ja se sap que la presència d'animals
pel camps és un bon indicador de la salut mediambiental de les
nostres terres, un fet que es pot constatar per poc que estiguem
pendents d'aquesta interessant qüestió.
Per a algunes
persones, una bona distracció consisteix en passejar pel camp, per
camins, senders i
viaranys que tot sovint fan cap a paratges naturals preciosos o a
espais on la mà de les persones hi ha deixat el seu rastre en forma
de construccions rurals. A més, si pel camí es pot escoltar un
silenci que només trenquen el cant de les perdius, els refilets dels
ocells o els brunzir de les abelles, l'experiència ja pot ser de
sensació. Tanmateix, a mesura que passen els anys es pot constatar
que s'ha produït una gran disminució dels animals abans més comuns
que habiten per les terres més aLtes properes al riu Ebre.
Les perdius, que abans es movien en
vols ben nombrosos, estan gairebé desaparegudes de les comarques de
l'Ebre. Els experts asseguren que la poca proliferació de sembrats
de cereals i l'excés de caçadors en són la primera causa, per bé
que també hi incideixen els animals depredadors, com les guineus i
les aus rapinyaires, o el canvis de sistema de producció dels
conreus agraris.
A banda de les perdius, entre els
ocells més populars es troben a faltar els pardals roquers, uns
animalets de ploma d'un pam d'envergadura, de color bru, que abans es
veien arreu, al camp i als pobles. Pel que sembla, al pardal roquer
li van portar un depredador de fora, per tal de controlar-ne la seva
expansió que molestava algunes instal·lacions elèctriques. Amb
tot, també s'ha vist privat dels forats que abans els paletes dels
pobles deixaven expressament a les façanes de les cases, on podien
niuar. A més, tenen els coloms com a seriosos competidors al moment
de cercar aliment, fets que posen en perill la seva supervivència a
mitjà termini.
També les orenetes, les merles, els
verderols, les pastorelles i altres aus conegudes han vist minvada la
seva població, però és en el moment que s'ha constatat que les
abelles van en regressió quan s'han encès algunes alarmes.
Efectivament, la població abellera va a la baixa, en copsar aquest
fet, el Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides reconeix que
es tracta d'un problema que en els darrers cinquanta anys s'ha
accentuat.
Què passa amb les abelles? Els
científics afirmen que la regressió de les abelles obeeix a
diverses causes: el canvi climàtic, els camps magnètics generats
per diverses instal·lacions, el canvi de tècniques de conreu... Amb
tot, un dels principals causants dels perjudicis que pateix la
colònia abellera és la proliferació d'insecticides i pesticides
que s'utilitzen actualment, uns productes químics que tenen per
finalitat eliminar diverses plagues, però que al final acaben per
formar part de la cadena tròfica de molts insectes, també de les
abelles. Aquest progressiu enverinament a petites dosis es nota en la
població abellera, en la majoria d'insectes i en algunes aus, que
minvem en nombre a mesura que passa el temps.
A mitjà termini la pèrdua dels gran
eixams d'abelles serà perjudicial per a la producció de mel,
malgrat que la importació d'aquest producte procedent d'altres
contrades sembli que pugui apaivagar la carència de mel de la bona.
Quan es diu mel de la bona es per diferenciar-la de productes
d'aspectes semblants a la mel, però que són el fruit de diverses
barreges que es concreten en un productes que ni de bon tros té les
propietats de la mel autèntica.
A banda d'una menor producció de mel,
la falta d'abelles es notarà de valent a l'agricultura, ja que la
falta de pol·linització repercutirà en la producció d'aliments i,
de retruc en l'economia.
El problema que pateixen els insectes
i les aus ens hauria de posar en guàrdia, per bé que no és menor
al que han de suportar els teixons, els conills, els esquirols, els
llangardaix i altres animals terrestres que tenim com a ben
familiars. La cosa no canvia entre la fauna fluvial i marítima, tot
sovint exposada a diversos metalls pesants, els quals entren al seu
organisme i en dels deus predadors per fer cap finalment al nostre
plat i al nostre cos.
Tot plegat ens hauria de fer veure que
ens trobem en un punt d'alarma, i que haurem de prendre mesures
urgents per evitar que tot el sistema productiu i alimentari se'n
vagi en orris, i amb ell tots nosaltres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario