Les vicissituds per les quals es mou
el projecte BCN World, amb una peregrinació entre viaranys
administratius i polítics que s'allarga durant mesos, em porten a la
memòria els embolics que es generaren al final dels anys vuitanta
del segle passat, quan s'intentava implantar el centre recreatiu i
turístic que ara coneixem com Port Aventura. La situació econòmica
i social d'aleshores era més o menys com l'actual, en un context de
crisi laboral, política, social i empresarial que necessitava algun
impuls que ajudés a trencar una inèrcia que apuntava al desastre.
En aquells moments, igual com ara, hi
havia un alt índex d'atur, una munió de persones a la recerca de
treball que el sistema productiu era incapaç d'assimilar. L'economia
de la zona en aquells moments penjava bàsicament d'un sector químic
necessitat d'evolució, de la construcció que ja feia mesos mostrava
senyals de fatiga, del turisme que ho fiava tot al sol i a la platja,
i una pagesia en franca regressió, tot plegat uns models que
mostraven signes de crisi. Sorprenentment i a desgrat d'una oferta
que tenia determinades grans virtuts i alguns perjudicis, cal
recordar que el centre recreatiu i turístic aviat comptà amb un
petit sector d'oposició més o menys organitzada. Com ara BCN World.
Ha calgut que passessin alguns anys
perquè una gran part de la societat s'adonés dels grans beneficis
que Port Aventura ha aportat a les contrades. El ram del turisme n'ha
estat el gran beneficiat, ja que la conclusió del projecte significà
una oferta qualificada de lleure que, de pas, revitalitzà el sector
serveis, amb la modernització d'antics equipaments i la construcció
de noves i més qualificades ofertes. Les vies de comunicació, amb
la construcció dels accessos al centre i altres vies complementàries
també van millorar ostensiblement. Així mateix, l'urbanisme dels
municipis turístics gaudí d'una gran transformació, ja que alguns
espais passaren de ser abocadors il·legals a zones urbanitzades. I
no cal dir que es crearen llocs de treball de diverses qualitats.
Amb aquesta experiència prèvia
n'hagués hagut d'haver prou per evitar que BCN World passés el
mateix calvari que Port Aventura, però ja se sap que la humanitat té
una certa tendència a ensopegar dues vegades en la mateixa pedra.
Per sort, sembla el seny s'hagi imposat als moviments estratègics
dels partits polítics i ara pareix que el projecte té el camí més
obert per arribar a la seva implantació.
Com en la majoria d'aspectes
relacionats amb l'economia, és probable que moltes persones
qüestionin la bondat de BCN World. Hi ha qui s'hi oposa a partir de
la denominació, que té com a referent Barcelona, quan consideren
que Tarragona, Reus, Salou, Vila-seca o la Costa Daurada tenen força
de marca suficient. Altres persones asseguren que la implantació
d'un espai destinat al joc fomentarà la ludopatia, sense tenir en
compte l'abast total de l'actuació. I encara existeix un més ampli
sector que postula que tot plegat no és altra cosa que una simple
especulació urbanística. Arribats a aquest punt, és bo recordar
les diferències existents entre inversors i especuladors: els
primers aporten diners a un projecte, mentre que els segons esperen
aconseguir lucrar-se a partir d'iniciatives d'altres. I sempre són
els especuladors els que acusen els inversors d'especular!
Si ens mirem amb atenció l'actual
situació econòmica, aviat notarem que difícilment trobarem a
l'horitzó immediat un catalitzador com BCN World, un projecte que
ajudi a dinamitzar l'ocupació del sector serveis i de l'economia en
general. No existeix, perquè al llarg de les dues dècades
precedents han desaparegut moltes petites industries que en els seus
millors temps acollien un cert nombre de treballadors, i no
s'endevinen altres grans propostes a l'entorn més immediat. El
sector pagès continua al seu ritme, més quan la mecanització i
l'especialització en els cultius han aconseguit grans produccions
que requereixen poca mà d'obra. La gran indústria que ha escomès
la seva modernització també té una oferta de llocs de treball
limitada, en tant que la construcció encara ha de purgar uns quants
anys més els excessos viscuts, ja fossin fomentats o permesos.
Per sort, els partits polítics que
han propiciat un acord per afavorir BCN Word han decidit pensar en
clau econòmica i en benefici de la ciutadania. Aquest fet és
d'agrair en l'actual context, quan la majoria de persones creuen que
la crisi és molt profunda, a desgrat dels missatges interessats que
dimanen dels partits polítics més optimistes, quan ens volen vendre
un futur esplendent que només va vestit amb clau electoralista.
Estic d'acord que la implantació de
Port Aventura i de BCN World no té perquè constituir un model de
país que s'estengui per tota la geografia, però ara per ara a les
comarques del sud de Catalunya hi ha ben poques alternatives. És el
preu d'haver posat la majoria dels ous en una mateixa cistella.
Josep Gironès
Escriptor
No hay comentarios:
Publicar un comentario