LES OLIVERES MONUMENTALS

Massa sovint, el brogit de la política ens impedeix parar compte d'altres activitats, com la pagesia, que lluiten aferrissadament per sobreviure, alhora que aporten aliments a la resta de la comunitat. Per això mateix és necessari que observem què fan els productors agraris per poder tirar endavant.

Una part del paisatge agrari de les Terres de l’Ebre el formen els cultius d’oliveres, uns arbres que, tot sovint, comparteixen espai amb marges i trones, cabanes i barraques, uns elements de suport als conreus i a la pagesia bastits amb la tradicional labor de pedra posada en sec. Algunes d’aquests oliveres són ben antigues, uns arbres als quals se’ls atorga una edat situada entre els cinc-cents i els dos mil anys. La seva imatge, tan familiar com agradable, s’associa a una activitat que es remunta a temps pretèrits, la qual ha assortit d’olives i oli moltes generacions. A les nostres contrades, fins fa pocs anys l’olivera vella estava poc valorada, i s'arribava a l’extrem que alguns exemplars van ser arrencats del seu espai vital i venuts a canvi de ben pocs diners. Sortosament, en els darrers anys la societat i l’administració pública han pres consciència del valor històric, biològic i paisatgístic de les oliveres antigues, cosa que ha portat a procurar evitar el seu espoli o malbaratament.

A la comarca del Montsià, pels voltants Ulldecona s’hi poden trobar plantacions d’oliveres d’aquesta mena, les denominades d'oliveres mil·lenàries que formen part d’una àrea singular que s’ha volgut preservar i exposar al públic. Efectivament, des fa uns anys s’ha habilitat una zona visitable a la partida de l’Airon, un espai que acull unes dues-centes oliveres, una de les quals, la Farga de l'Arion, catalogada com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya, disposa d’un perímetre al voltant del tronc que amida vuit metres. Paral·lelament, s’ha començat a comercialitzar l’oli procedent d’aquests arbrells tan antics. Aquest producte compta amb un gran valor afegit que li permet oferir al mercat mig litre d’oli verge extra a un cost deu vegades superior a altres olis d’oliva verge extra amb denominació d’origen. Tot plegat resulta un petit luxe per a uns productors que han sabut oferir el bo i millor del seu treball lligat a les característiques úniques dels vells arbres.

Fa unes setmanes, en el decurs de la passada Festa de l’Oli de la Fatarella, la senyora Antònia Ninot, de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, informà que a la comarca de la Terra Alta s’havien sensat unes cent vuitanta-cinc oliveres monumentals. Aquesta recerca d’oliveres monumentals, fomentada des del Consell Comarcal de la Terra Alta, compta amb l’ajut del SOC i dels Fons Europeu, i té com objectius complementar les ja molt belles imatges de la comarca i, alhora, ajudar a comercialitzar l’oli de la zona que es posa al mercat sota la Denominació Protegida Oli de la Terra Alta.

Ja se sap que el preu de venda de l’oli altament qualificat de les nostres terres està molt condicionat per l’oferta d’altres olis procedents de diversos espais geogràfics forans, els quals, malgrat tenir unes característiques organolèptiques sensiblement diferents, incideixen negativament en la sortida comercial de l'oli de la nostra zona. Per això, s’espera que la posada en escena de les oliveres monumentals tingui una incidència positiva en el desenvolupament agrari, que ajudi a augmentar la quantitat de diners que els productors reben pel seu treball i que complementi el treball promocional de les institucions.

Les oliveres monumentals recentment catalogades també han de significar un al·licient turístic afegit per a la comarca, tal com fins ara ho fa lo Parot, la magnífica olivera monumental situada als afores d'Horta de Sant Joan, que té una alçada de més de vuit metres i un perímetre de soca de quinze, a més d'una imatge espectacular. També té el seu atractiu l'olivera de la varietat empeltre situada a la Vall de la Jepa, al Prat de Comte, amb un perímetre de dotze metres format per dues branques que creixen separades des d'una gran soca.

És probable que les oliveres monumentals que ara es volen posar en valor provinguin de l'Edat de Ferro, quan aquest cultiu va ser introduït a les nostres terres procedent de les costes fenícies. Des d’aleshores, l'olivera és un dels típics arbres de la Mediterrània, la quan, juntament amb la vinya i els cereals, forma part indestriable de la nostra cultura agrària i, a partir d'ara, també de les nostres millors imatges promocionals.

Josep Gironès

Escriptor

EL MODEL DE PAÍS

Les vicissituds per les quals es mou el projecte BCN World, amb una peregrinació entre viaranys administratius i polítics que s'allarga durant mesos, em porten a la memòria els embolics que es generaren al final dels anys vuitanta del segle passat, quan s'intentava implantar el centre recreatiu i turístic que ara coneixem com Port Aventura. La situació econòmica i social d'aleshores era més o menys com l'actual, en un context de crisi laboral, política, social i empresarial que necessitava algun impuls que ajudés a trencar una inèrcia que apuntava al desastre.

En aquells moments, igual com ara, hi havia un alt índex d'atur, una munió de persones a la recerca de treball que el sistema productiu era incapaç d'assimilar. L'economia de la zona en aquells moments penjava bàsicament d'un sector químic necessitat d'evolució, de la construcció que ja feia mesos mostrava senyals de fatiga, del turisme que ho fiava tot al sol i a la platja, i una pagesia en franca regressió, tot plegat uns models que mostraven signes de crisi. Sorprenentment i a desgrat d'una oferta que tenia determinades grans virtuts i alguns perjudicis, cal recordar que el centre recreatiu i turístic aviat comptà amb un petit sector d'oposició més o menys organitzada. Com ara BCN World.

Ha calgut que passessin alguns anys perquè una gran part de la societat s'adonés dels grans beneficis que Port Aventura ha aportat a les contrades. El ram del turisme n'ha estat el gran beneficiat, ja que la conclusió del projecte significà una oferta qualificada de lleure que, de pas, revitalitzà el sector serveis, amb la modernització d'antics equipaments i la construcció de noves i més qualificades ofertes. Les vies de comunicació, amb la construcció dels accessos al centre i altres vies complementàries també van millorar ostensiblement. Així mateix, l'urbanisme dels municipis turístics gaudí d'una gran transformació, ja que alguns espais passaren de ser abocadors il·legals a zones urbanitzades. I no cal dir que es crearen llocs de treball de diverses qualitats.

Amb aquesta experiència prèvia n'hagués hagut d'haver prou per evitar que BCN World passés el mateix calvari que Port Aventura, però ja se sap que la humanitat té una certa tendència a ensopegar dues vegades en la mateixa pedra. Per sort, sembla el seny s'hagi imposat als moviments estratègics dels partits polítics i ara pareix que el projecte té el camí més obert per arribar a la seva implantació.

Com en la majoria d'aspectes relacionats amb l'economia, és probable que moltes persones qüestionin la bondat de BCN World. Hi ha qui s'hi oposa a partir de la denominació, que té com a referent Barcelona, quan consideren que Tarragona, Reus, Salou, Vila-seca o la Costa Daurada tenen força de marca suficient. Altres persones asseguren que la implantació d'un espai destinat al joc fomentarà la ludopatia, sense tenir en compte l'abast total de l'actuació. I encara existeix un més ampli sector que postula que tot plegat no és altra cosa que una simple especulació urbanística. Arribats a aquest punt, és bo recordar les diferències existents entre inversors i especuladors: els primers aporten diners a un projecte, mentre que els segons esperen aconseguir lucrar-se a partir d'iniciatives d'altres. I sempre són els especuladors els que acusen els inversors d'especular!

Si ens mirem amb atenció l'actual situació econòmica, aviat notarem que difícilment trobarem a l'horitzó immediat un catalitzador com BCN World, un projecte que ajudi a dinamitzar l'ocupació del sector serveis i de l'economia en general. No existeix, perquè al llarg de les dues dècades precedents han desaparegut moltes petites industries que en els seus millors temps acollien un cert nombre de treballadors, i no s'endevinen altres grans propostes a l'entorn més immediat. El sector pagès continua al seu ritme, més quan la mecanització i l'especialització en els cultius han aconseguit grans produccions que requereixen poca mà d'obra. La gran indústria que ha escomès la seva modernització també té una oferta de llocs de treball limitada, en tant que la construcció encara ha de purgar uns quants anys més els excessos viscuts, ja fossin fomentats o permesos.

Per sort, els partits polítics que han propiciat un acord per afavorir BCN Word han decidit pensar en clau econòmica i en benefici de la ciutadania. Aquest fet és d'agrair en l'actual context, quan la majoria de persones creuen que la crisi és molt profunda, a desgrat dels missatges interessats que dimanen dels partits polítics més optimistes, quan ens volen vendre un futur esplendent que només va vestit amb clau electoralista.

Estic d'acord que la implantació de Port Aventura i de BCN World no té perquè constituir un model de país que s'estengui per tota la geografia, però ara per ara a les comarques del sud de Catalunya hi ha ben poques alternatives. És el preu d'haver posat la majoria dels ous en una mateixa cistella.

Josep Gironès

Escriptor