Article publicat al Diari de Tarragona el 24 d'abril de 2013

PROPORCIONS I DESPROPORCIONS

Quan érem joves, a l’escola vam aprendre les funcions de la regla de tres simple, un sistema de càlcul que, a partir de tres valors coneguts, permet la resolució d’una incògnita de forma proporcionalment directa o indirecta.

En un altre àmbit, més personal, fins ara sempre havia cregut que els beneficis obtinguts per les persones havien de ser proporcionals al treball realitzat i a una conducta adequada, de la mateixa forma que pensava que els càstigs s’havien d’aplicar de forma proporcional a les malvestats comeses i als perjudicis ocasionats. Santa innocència!

En els darrers anys hem pogut copsar com la major part de la ciutadania que treballem amb una certa empenta i dignitat hem vist com les percepcions econòmiques que rebem a canvi minven, alhora que el nostre limitat estalvi es veu soscavat per un seguit de mesures fiscals i econòmiques que se’ns apliquen sense planye’ns per a res. Paral·lelament, assistim al vergonyós espectacle de la corrupció protagonitzada per unes persones que l’única raó que esgrimeixen en el seu descàrrec és allò de: l’altre encara ho fa pitjor. Per això, em fa la sensació que la regla de tres simple basada en els mèrits premiats i amb infraccions castigades ja no funciona a la nostra societat, en la qual s’ha posat de moda la regla de tres inversa: com pitjor es fan les coses més profit se’n treu.

Fa uns dies, l’Antoni Coll, en la seva precisa i afilada Plumilla, passava comptes del seguit de operacions judicials que hi ha obertes, amb un munt de noms que deixaré de banda per ser prou coneguts. Tots aquests escàndols apunten de ple a determinades persones lligades a alguns partits polítics, a entitats econòmiques relacionades amb els mateixos partits i a institucions de tota mena connectades amb els dos apartats anteriors, les quals se’ns mostren amb conductes molt allunyades moralment d’allò que d’elles se n’espera. 

Al davant de tot aquest desgavell, la ciutadania esperem que s’apliqui la justícia de forma proporcional a les malifetes, malgrat que entre els judicis que s’allarguen en el temps, alguns desenllaços poc edificants i determinants indults poc entenedors ens fan tenir poques esperances de veure sanejada una societat que put a podrit en determinats àmbits.

Ja es ben trist que a una senyora que es va gastar 193 euros de forma fraudulenta s’hagi vist a les portes de la presó, quan tota una colla de presumptes delinqüents que gaudeixen de càrrecs electes o posats a dit, de directius de grans empreses que amb la seva política econòmica han portat el país a la ruïna i moltes famílies al carrer, barruts que han fomentat la falsedat documental en lloc de la transparència informativa, i que han tingut més cura de les empreses amb les quals estan ben relacionats abans que amb la ciutadania, es passegin pel carrer emparats per una forma de impartir justícia que queda ben lluny dels principis bàsics amb els que fórem educats.

En descàrrec de les conductes poc edificants, diverses persones asseguren que els polítics, els banquers i diversos personatges oportunistes reflecteixen fil per randa en conjunt de la societat que els acull. Si això fos així, ens hauríem de preguntar sobre quina mena de societat malaltissa formem part, com hem arribat al punt en el qual ens trobem i si existeix alguna possibilitat de regeneració.

Josep Gironès