CAPELLES I CAPELLETES
En arquitectura,
es defineix una capella com una construcció de petites dimensions i encabida en
una altra de mides superiors destinada al culte. En l’àmbit del Bisbat de
Tortosa les podem trobar a la catedral de Tortosa o en qualsevol de les
esglésies de la zona, i en podem veure de diferents tipus, bastides amb variada
arquitectura i complements. Algunes estan dedicades a la custòdia del Santíssim
Sagrament, a la Mare de Déu o a qualsevol sant, i totes reben una àmplia
veneració per part de la feligresia.
També existeixen
capelles en presons, hospitals, hospicis, palaus, castells, masos o comunitats,
uns espais de culte que no tenen els mateixos drets d’una església parroquial.
En referència a les capelles de les presons, “entrar en capella” recorda la
situació dels condemnats a mort que esperaven l’arribada de la seva destinació
final. Altrament, “estar en capella” s’associa amb la idea d’estar pendent d’un
afer important.
Curiosament, a la
Fatarella, l’ermita exempta dedicada a la Mare de Déu de la Misericòrdia rep la
denominació popular de: La Capella, de ben segur a causa de la seva
magnificència.
La denominació
capelletes es pot associar a les ínfimes construccions que acullen els episodis
de la vida de Jesús i les Creus que formen part del paisatge dels nostres
pobles. També són capelletes les fornícules encabides en les parets mestres
d’algunes cases que contenen imatges de sants de forta arrel popular. La guerra
del trenta-sis portà la destrucció a moltes creus i imatges de les capelletes
instal·lades als pobles, per bé que darrerament algunes s’han pogut refer, amb
més o menys fortuna.
Les capelletes situades en cases particulars, ja sigui a l’exterior o a
l’interior dels edificis, responen tot sovint a accions de gràcies per la
resolució favorable d’una situació complicada, o a prometences efectuades en
situacions compromeses.
La imatge de la
Mare de Déu del Carme que es mostra a la fotografia està situada a l’interior
de ca Xoximot, a la Fatarella. Fou bastida en acció de gràcies perquè els
paletes que treballaven en la construcció d’una gran paret que s’ensulsià no
prengueren mal, just el dia de la festivitat dedicada a la Verge del Carme. Tot
forma part de la història o de la microhistòria.
A banda de definir petites construccions religioses, la paraula
capelletes té una accepció de gran utilització popular: es tracta de reduïts
grups de persones que defensen aferrissadament una part d’activitats lligades
al seu cercle d’actuació.
El president Mas en parlava recentment. L’esperit de la capelleta podria
tenir connotacions positives, si fos que les persones que les constitueixen
treballessin en benefici de la col·lectivitat, més que per la pròpia
satisfacció; per desgràcia, la major part de capelletes practiquen una
significada exclusió de totes les persones que no formen part del seu cercle
més immediat. I això no és bo.
Amb l’esdeveniment de la democràcia la ciutadania obtingué la capacitat
d’associació, un fet que, a partir del moment, significà l’aparició de moltes
entitats, clubs i associacions lligades a diverses activitats. La tasca de la
major part d’entitats ha destacat al llarg dels anys per actuar en espais de
lleure i de cultura inabastables per a les institucions públiques, amb un
resultats que han engrandit el patrimoni cultural o han desenvolupat activitats
de lleure; tanmateix, les denominades capelletes s’han significat més per
l’acotament de les seves activitats que per l’obertura de mires.
A les Terres de l’Ebre hi ha constituïdes moltes associacions, grups de
persones que, en general, dediquen moltes hores a finalitats concretes de
profit públic. A la majoria de pobles, aquestes associacions realitzen treballs
de mèrit, mal que unes poques dediquen una part dels seus esforços a acotar les
seves activitats, tancant-les de forma excloent a altres entitats i persones.
No és la finalitat d’aquest escrit senyalar ni criticar ningú, però sí
fer notar que la nostra societat pot avançar més i millor amb la unió de forces
que amb la segregació d’accions i pensaments. No cal denunciar ningú, per bé
que les entitats que reivindiquen l’exclusivitat en actuacions culturals, les
associacions que mostres conductes agressives de cara a altres associacions
farien bé en analitzar el seu comportament.
Josep Gironès
Escriptor
No hay comentarios:
Publicar un comentario