FINAL D’ANY

Acabem un altre any i crec que ho fem amb una certa dignitat personal, ja que penso que al llarg d’aquests darrers mesos hem evolucionat una mica més i de forma favorable. Ja ho veieu, el meu és un diagnòstic propi que resulta positiu, però tampoc es tracta de ser massa estrictes amb un mateix.
El cas és que continuo gaudint de la meva família més propera, dels amics i d’un cercle de lectors que s’eixampla i, a més, tenim la companyia de dues gosses que també són amigues dels seus amics.
Esperem que l’any vinent sigui igual o millor.

CALÇOTS

El fenomen de l’organització de calçotades ja fa anys que va superar el seu marc geogràfic inicial, a la comarca de l’Alt Camp, per estendre’s a altres àrees de Catalunya i diversos punts d’Espanya i França.
El ritual de coure els calçots amb sarments i consumir-los sucats amb salsa romesco, ben protegits per un pitet, agrada tothom i ajuda a crear gresca. Alhora, la carn a la brasa acompanyada de fesols o carxofes rasa proporcionen una bona tipera, sense fer esment de les postres que acompanyen l’àpat, igualment contundents.
Fruit de la popularització de les calçotades és fàcil veure plantades fileres i fileres de calçots, fins i tot en espais abans destinats a altres conreus.

CONTRAPINTADA

En determinats períodes de la dictadura franquista i al llarg de la transició un dels pocs recursos que teníem a l’abast per transmetre els nostres pensaments eren les pintades, algunes de les quals apareixien posteriorment tapades o modificades.
En la foto que avui es mostra es pot veure un exemple de contrapintada. La inicial deia: PUTA ESPANYA, però ha estat modificada amb tres palets per tal de deixar-la en: RUTA X ESPANYA.
Enginyós, però no per això amaga els sentiments de moltes persones.

RECICLAR AMB GUANYS

En diverses etapes de la nostra història ha esdevingut que el valor dels metalls que formaven l’aliatge de diverses monedes en curs valien més que el valor facial de la mateixa moneda.
Segons s’ha sabut, Loterias del Estadio preveu retornar 75 cèntims d’euro a les persones que presentin un dècim de loteria, ja que els metalls cròmics que formen part dels codis de barres superen aquest valor.
Ja ho veieu, si no hi ha hagut sort en el joc, sempre ens queda l’opció de reciclar el número i treure’n uns dinerets.

HISTÒRIA VIVA

Les dues persones que m’acompanyen en aquesta foto -realitzada per Blanca Baiget de la Diputació de Tarragona-, són Carme Casas i Leandre Saún, dos personatges històrics.
Tots dos van viure la guerra i la postguerra, alhora que patiren presó i repressió, però no per això abandonaren els seus ideals.
A hores d’ara, quan entre els dos sumen gairebé dos-cents anys de vida, mantenen frescos les seves idees polítiques basades en la igualtat entre les persones, una actitud que contrasta amb el tantmefotisme d’una part de la societat actual.

POU DE NEU

Al Catllar, situat a la part nord del castell, s’hi pot veure un extraordinari pou de neu, el qual ha estat recentment restaurat per l’ajuntament.
En temps pretèrits servia per acumular-hi la neu, convenientment atapeïda i situada en estrats separats per palla, a la qual es donava un ús alimentari i sanitari.
Anys després i posteriorment a passar per un període d’obsolescència, el pou de neu del Catllar serveix per encabir-hi algunes mostres i activitats, com ara ha estat per Nadal.
L’edifici mostra una arquitectura pràctica i eficient, que barreja una excavació practicada en la pedra, una paret de pedra i una cúpula bastida a partir d’un motlle de canyes tapat amb guix. Monumental!

NADAL

Avui, a una gran part del món es celebra el naixement de Jesús, el personatge històric al voltant del qual es creà una de les religions més potents.
La història ens diu que en realitat Jesús no va nàixer en la data que se li atribueix, però que l’Església, amb l’ànim de popularitzar la religió, feu coincidir l’efemèride amb la Festa del Sol Invicte del solstici d’hivern.
La barreja de la història real amb la pràctica establerta donà com a fruit una religió altament popular, el símbol principal de la qual: la creu, es manifesta arreu i en diversos i artístics formats.

SALUT I FORATS

Un any més s’ha sortejat la loteria de Nadal i, com de costum, allí on ha tocat s’han vist escenes de joia i els comentaris tradicionals: “Els diners ens aniran bé per tapar forats”.
Altrament, entre les persones que no han estat afavorides per la sort els comentaris també són els de costum: “No ens ha tocat la grossa, però ens conformem amb que hi hagi salut”.
Fet i debatut, proposo institucionalitzar els dies posteriors al sorteig de Nadal com els dedicats als forats i a la salut.
I, si la idea no qualla: Salut hi hagi!

MÉS DEL MATEIX

Entre el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional han donat un nou cop d’efecte contra la cultura catalana, basant-se en lleis fetes a mida contra les nostres particularitats.
Ho vulguem veure o no, en aquest estat que no tolera diferències és plenament vigent el: “Se consiga el efecto sin que se note el cuidado”
Tot s’hi val quan es va contra Catalunya i els catalans: pressió tributària sense precedents a tot el món, dèficit d’inversions, menysteniment al país, insults als catalans, acusacions gens fonamentades...
Fins quan aguantarem en un lloc on no ens volen?

CERÀMICA TRADICIONAL

Els primers atuells que les persones utilitzaren per menjar foren les pells de diversos animals, a l’interior de les quals escalfaven els aliments amb l’ajut de còdols caldejats al foc.
Més endavant aparegué la ceràmica, un art que amb els seus alts i baixos i totes les seves variats ens acompanya des temps immemorials.

OLI

Des d’uns anys ençà, a Catalunya hem pres consciència de la qualitat del nostre oli.
Fins fa pocs temps, en conformàvem en vendre’l a l’engròs als majoristes, els qual feien el gran negoci després d’envasar-lo, promocionar-lo i oferir-lo a preus astronòmics.
Recordo l’any 1982, quan en una visita als Estats Units, vaig comprar una llauna d’oli d’oliva envasat a Itàlia, amb oli procedent de les Terres de l’Ebre. Les olives eren del país, però el negoci el feien els italians.
N’hem hagut aprendre.

NADAL AL CATLLAR

Entre els actes programats per aquestes dates de Nadal al Catllar, divendres tingué lloc el tradicional concert de música clàssica, enguany a càrrec de l’Orquestra de Cambra de Vila-seca, dirigida per Jordi Bonilla.
Els músics –entre altres Evelio Tieles-, interpretaren obres de Handel, Corelli i Telemann, acompanyats per la personalíssima veu d’Elisenda Pujals. Inoblidable.
Dissabte, al voltant del castell s’oferiren unes estampes nadalenques a càrrec dels infants del municipi, els quals recrearen les típiques imatges del naixement de Jesús, i també interpretaren unes nadales, ben dirigits pel fatarellenc Xavier Font. I l’acte acabà amb un àpat popular a base de pa torrat i llonganissa a la brasa.

PA DE TORRONS

Una de les poques llaminadures comprades a les botigues que recordo del meu temps d’infantesa són els pans de torrons. N’hi havia de dues classes: els elaborats amb cacauets i els bastits amb avellanes.
Tots dos eren igual de bons.
Amb tot, com era un producte pel qual calia pagar diners, a casa ens menjàvem els torrons que la mare elaborava amb sucre fos a la paella barrejat amb avellanes.

VIURE SENSE EL MEU FILL

Aquest és el títol del llibre que ahir vam presentar en el Museu d’Art Modern de Tarragona, en un acte encapçalat per Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona.
Joan M Pujals, en funcions de presentador de l’obra, glossà la particular forma d’escriure de l’autor, de qui assegura que fa pedagogia històrica amb el seus llibres, amb una força descriptiva que transmet informació a través dels personatges.
Jordi Fernando, de l’Editorial Meteora, lloà la novel·la que es presentava, de la qual ressaltà la gran profunditat del personatge principal.
Com autor, vaig destacar el gran ajut que rebo per part de les persones que em regalen el seu temps quan llegeixen i corregeixen el meus esborranys, quan presenten o editen les meves obres i quan assisteixen a les presentacions o al llegir els llibres que s’editen.
A partir d’ara, els lectors teniu la paraula.

ART AMB CANYES

Els canyissos elaborats amb canyes foren al llarg de molts anys uns elements força utilitzats.
En la construcció de cases i masos, els de més gruix s’utilitzaven per aixecar envans i sostres, de la mateixa forma que els menys consistents es feien servir per bastir els aleshores luxosos sostres de cel ras.
A les cases i als masos, els canyissos es feien servir per assecar-hi diversos productes, con les figues, i també per dipositar-hi altres elements naturals fins el moment del seu consum.
L’art bastit amb canyes anava unit al bastit amb vímets, dels quals resultaven uns estris i eines procedents d’un temps que cal recordar.

ART AMB MARGALLÓ

L’artesania de la palma de margalló permet elaborar diversos estris, uns elements que abans eren d’utilització molt popular, però que ara han esdevingut objectes preuats.
Els cabassos i cabassetes, els bufadors i els taps, les sàrries i altres objectes ens vam acompanyar fins que l’aparició dels vehicles a motor ens canviaren la vida. Després d’un període d’oblit, aquest art ha tornat a revifar, un senyal inequívoc que volem tirar endavant sense perdre les tradicions.

DERIVATS DEL PORC

A partir de la conquesta per les tropes cristianes de les terres abans ocupades pels àrabs, aquests pactaren amb el comte rei Ramon Berenguer IV la seva permanència en un territori en el qual es sentien ben identificats. Una part del tracte era que podien practicar la seva religió i mantenir els seus costums, entre els quals estaven el no menjar carn de porc ni beure begudes alcohòliques.
Inicialment, la convivència entre àrabs i cristians es mantingué harmònica, fins que la intransigència d’alguns cristians forçà inicialment als àrabs a consumir carn de porc i a beure vi, una pressió que fou el pas previ a la seva expulsió.
A partir d’aleshores, els productes derivats del porc foren molt populars, ja que el seu costum manifest de vegades volia ser sinònim de bon cristià, fins que actualment ja formen part d’una tradició saborosa i ben arrelada.

CÓCS I COQUES

Els pobles aconsegueixen la seva identitat a base de diverses aportacions forànies que se sumen a les que els pobladors inicials tenien.
La tradició d’elaborar cócs i coques que és ben present a la majoria de pobles de les Terres de l’Ebre; aconseguí el seu màxim esplendor amb la presència àrab, que s’estengué al llarg de gairebé quatre segles.
La civilització àrab provinent del Nord d’Àfrica i de Damasc que senyorejà aquestes terres era ben avançada al seu temps, malgrat que la deriva religiosa i els personalismes aconseguiren aturar-la en l’Edat Mitjana.
Amb tot, la rebosteria encara avui, ens mostra el saber fer d’uns avantpassats nostres.

CADÀVERS DESENTERRATS

En els meus passeigs pel terme de vegades em trobo amb imatges desagradables. Un dia va ser la del cadàver d’una guineu, penjada en un pi, i fa uns dies era la del cos de tres conills igualment morts i penjats en un albercoquer.
Em diuen que alguns caçadors maten guineus i les exposen com si fos un trofeu, i que pengen els conills –morts per la mixomatosi-, perquè no escampin la malaltia.
Potser si deixessin que les guineus campessin pel terme evitarien en part la mixomatosi, ja que les guilles es mengen els conills malalts.

PAS FRANC

Anys enrere, quan la major part de les finques agrícoles s’explotaven al màxim, molts propietaris delimitaven les seves possessions amb xarxes, de la mateixa forma que barraven el pas als seus camins amb cadenes o pilones.
D’un temps ençà aquells sistemes de control de pas han quedat obsolets, cosa que facilita el recorregut pel territori de les persones que transitem a peu.

FRED
M’han arribat algunes comunicacions felicitant-me per la predicció del temps meteorològic d’enguany, especialment en el fred que estem tenint des fa uns dies. Gràcies!
En tot cas, heu de saber que la natura té un llenguatge que hauríem de saber interpretar, igual com ho feien els nostres avantpassats. Ells, més sotmesos als capricis del clima, es jugaven la vida amb les prediccions, però nosaltres només hi apostem el benestar.

SEGONS COM ES MIRA

Escoltem a TV3 que, d’acord amb l’informe PISA d'enguany, els alumnes de Catalunya han millorat una mica en nivell educatiu i una mica més en capacitat lectora, fins el punt que estan per sobre de la mitjana espanyola.
En una cadena estatal l’opinió és divergent. Asseguren que Espanya ha millorat en la mesura que ho han fet altres països de l’entorn, cosa que ens deixa en les mateixes posicions que en l’informe precedent. En tot cas, també es fa esment en la millora de la capacitat lectora, sobretot per part de les noies.
Malauradament, ni els uns ni els altres diuen gran cosa sobre la davallada de l’interès per la lectura no imposada dels alumnes.
Si llegim poc o no llegim, com podrem arribar a comprendre?

QUINA LLOSA!

En una part del seu discurs d’acceptació del premi Nobel de Literatura que li ha estat concedit l’any 2010, el singular escriptor Mario Vargas Llosa culpà la religió i el nacionalisme de les pitjors carnisseries de la història.
Qualsevol que escoltés Vargas sense coneixe’l, podia pensar que criticava l’Espanya imperial que amb l’espasa i a cop de creu arribà gairebé a exterminar els primers pobladors amerindis, alhora que els imposava unes lleis, una religió i un idioma ben diferents dels seus propis. Però no, el senyor Vargas, com il·lustre signant del “Manifiesto por la lengua común” criticava implícitament Catalunya i al català.
No sé que pensava Carme Balcells en escoltar-lo, ella, que des de Barcelona fou la persona que va obrir-li les portes de l’èxit. Tampoc no sabrem mai què n’hauria pogut opinar Carles Barral, l’editor català de cultura universal que apostà per un escriptor novell que escrivia sobre el seu país. Qui sap!
Amb tot, sí que suposem que Vargas Llosa, per les seves pròpies limitacions, no fou capaç d’assumir ni entendre la cultura del país que l’acollí, fins al punt que potser ni tant sols sap que el seu segon cognom és català.
Fes bé a bèsties...

MONT-RAL

Mont-ral és un poble que destaca per la seva situació alterosa al voltant d’un pujol ben característic, en el cim del qual s’hi veu l’església d’arrel templera que es divisa des d’alguns punts de Camp de Tarragona.
Un d’aquests dies de tempesta, Mont-ral lluïa ben il·luminat pels raigs de sol que no arribaven a la resta del territori. A molta distància es veia l’església, malgrat que al costat també es mostrava una antena que demostra la capacitat que tenim per esgarrar els llocs més bells.

ALOE VERA

La nostra planta d’Aloe vera –o d’atzavara vera-, ja fa uns anys que floreix, cosa que significa que disposa d’un seguit de propietats curatives.
Els experts ens asseguren que el suc de les fulles serveis per tractar la gastritis, l’asma, la bronquitis i altres malalties relacionades amb el pulmó.
A la pell, l'Àloe es pot utilitzar en la curació de talls, úlceres, picades d'insectes, acne, herpes, mussols... i també per tractar la psoriasi, la gingivitis, l’amigdalitis i altres afeccions de la boca.
Amb tot, es recomana la seva utilització controlada per un expert, per tal de no fer-ne un gra massa.

CURIOSITATS: La tarda del dia d'avui serà la més curta de l'any. A partir de demà les tardes començaran a allargar-se, fins que a patir del dia 7 de gener també ho faran els matins. Entremig, el dia 23 de desembre serà el més curt de l'any: el solstici d'hivern.

PERSONES ACTIVES

Em comentaven alguns membres de l’organització de la Festa de l’Oli de la Fatarella que l’any passat s’havien consumit més de mil clotxes, un fet que ens obliga a sospesar la magnitud de l’organització.
A la Fatarella, la riquesa descansa en tres puntals bàsics: les persones, el territori i les tradicions. I són precisament persones com les que es mostren a la foto d’avui les que ajuden a fer poble des de la seva generosa participació en moltes activitats.
Que sigui per molts anys!

LA CLOTXA

Si heu fet cas a la meva recomanació d’ahir i heu vingut a la Fatarella, quan llegiu aquesta entrada ja us haureu menjat una bona clotxa, ben farcida de productes naturals i regada amb oli nou, alhora que haureu regat l’àpat amb el vi de la terra.
Qualsevol excusa és bona per visitar els nostres pobles, però en el cas de la Fatarella s’ha d’aprofitar els molts esdeveniments que s’organitzen per visitar un dels pobles més vitals i vitalistes de Catalunya.

FESTA DE L’OLI A LA FATARELLA

Demà a la Fatarella tindrà lloc la Festa de l’Oli, un esdeveniment farcit d’actes culturals, tradicionals, lúdics i gastronòmics.
En el món que ara ens toca viure, l’única forma que els pobles tenen per tirar endavant és tenint cura del paisatge que disposen i donar sortida als productes naturals i artesans que s’elaboren. Si voleu conèixer els uns i els altres, passar una bona estona i conviure amb persones que s’ho valen, heu d’anar a la Fatarella.
Ens hi veurem!

PERSONES CONSEQÜENTS

En un país en el que mai ningú no dimiteix ni a fum de teia, s’ha agraït la determinació del president de la Generalitat José Montilla, qui ha anunciat que no prendrà possessió de l’acta de diputat ni es presentarà a la reelecció con a secretari general del PSC.
De la mateixa forma, el president del Parlament Ernest Benach ha manifestat que no formarà part del proper Parlament, en una actitud que l’honora, a diferència d’altres que es volen aferrar a la cadira gran del partit.
Amb tot, si analitzem les circumstàncies actuals d’ERC i en clau de futur, em sembla que hauran de ser persones de la categoria d’en Benach les que hauran de treure el partit de l’atzucac que l’han posat determinats personalismes.
Atenció a la cadira gran del partit.

CONTRAPINTADA

En determinats períodes de la dictadura franquista i al llarg de la transició un dels pocs recursos que teníem a l’abast per transmetre els nostres pensaments eren les pintades, algunes de les quals apareixien posteriorment tapades o modificades.
En la foto que avui es mostra es pot veure un exemple de contrapintada. La inicial deia: PUTA ESPANYA, però ha estat modificada amb tres palets per tal de deixar-la en: RUTA X ESPANYA.
Enginyós, però no per això amaga els sentiments de moltes persones.

DIJOUS

Els egipcis tingueren un dels calendaris més acurats del món antic. L’any començava quan l'estel Sírius coincidia en l’horitzó amb el Sol, però els desfasament anual d’uns minuts ocasionava que els dos astres només coincidissen cada 1460 anys.
A Europa, l’any 1582 i sota els auspicis del papa Gregori XIII es creà l’actual calendari denominat Gregorià. Aleshores, per tal d’ajustar el desfasament d’onze minuts anuals que tenia l’antic calendari romà es van retallar deu dies del calendari, des del cinc al catorze de febrer. Com resultà que l’últim dia del calendari vell era dijous i que el primer del nou calendari també coincidia en dijous, es va voler que el dia que quedava entremig també ho fos. Això va fer que la gent conegués aquella setmana com la dels tres dijous.

DINAR D’AMICS

(Fotografies de Rosalia Gual)
Dissabte passat, a casa de Quico i Pietat vam organitzar un dinar. Gastronòmicament resultà força agradable, per l’art que Pietat té a la cuina, la beguda estigué a l’alçada i l’ambient resultà distés.
A l’hora de les postres un espontani agafà una guitarra i cantà unes jotes de l’Ebre, fins que arribà Miquel el Celio i posà la nota de nivell a la reunió.
Tot plegat: bona teca i beure discret, música i ball, jotes i corrandes, acudits i riallades, una combinació que allarga la vida.