Els egipcis tingueren un dels calendaris més acurats del món antic. L’any començava quan l'estel Sírius coincidia en l’horitzó amb el Sol, però els desfasament anual d’uns minuts ocasionava que els dos astres només coincidissen cada 1460 anys.
A Europa, l’any 1582 i sota els auspicis del papa Gregori XIII es creà l’actual calendari denominat Gregorià. Aleshores, per tal d’ajustar el desfasament d’onze minuts anuals que tenia l’antic calendari romà es van retallar deu dies del calendari, des del cinc al catorze de febrer. Com resultà que l’últim dia del calendari vell era dijous i que el primer del nou calendari també coincidia en dijous, es va voler que el dia que quedava entremig també ho fos. Això va fer que la gent conegués aquella setmana com la dels tres dijous.
1 comentario:
No hi ha res de més savi, a vegades dolç i a vegades feridor, que les sentències dels rellotges de sol.
Els rellotges de sol semblen fets per meditar el que diuen, amb calma, però ni així s'atura el temps ni un minut.
Publicar un comentario