Algunes masies importants constituïren al llarg de molts anys l’espai vital dels masovers que treballaven l’espai de terra que constituïa la propietat. Eren masos que disposaven d’habitacions pels senyors, pels masovers i pels treballadors ocasionals; estables pels equins, i també per un petit ramat d’ovelles i de cabres; corrals pels conills, galls i gallines; premses per elaborar vi i oli; trulls per emmagatzemar l’oli i cups pel vi, i tot un seguit de complements que permetia que algunes persones subsistissin de forma autàrquica.
Ara, aquells masos abans esplendorosos en veuen abandonats. Els lladres s’han emportat les teules de les teulades, que es paguen bé; també tots mobles, els estris i les eines que han pogut abastar; portes i finestres, fins que ja es dediquen a arrencar les pedres que formen les brancades de les portalades i les dovelles dels arcs.
No hi ha límit per a tan d’espoli?
4 comentarios:
Ets el rei de les descripcions precises i entranyables.
Bona mestra que tinc, si jo fos capaç d'aprendre.
sovint em quedo badant mirant aquests masos abandonats. Quantes històries! Quantes derrotes!
Per cert, t'agafo la imatges per al blog d'Una sortida digna, si no et sap greu
D'acord en tot, Jesús, així difondrem una part de la nostra cultura que amanaça de ser oblidada.
Publicar un comentario