A la vida, tot té
un punt d’inici i un altre de final; també aquest blog, si més no de moment.
En aquest mitjà que
m’inicià la nostra filla M Victòria, fa més de cinc anys que vaig començar a
publicar un escrit diari acompanyat per una fotografia, malgrat que en els
darrers mesos la periodicitat havia baixat a un article cada tres dies. En tot
aquest temps he intentat difondre una part de la cultura i de les tradicions
que són més nostres, i també notícies i opinions que he considerat adients.
Ara, passades les
vacances d’estiu se’m fa costa amunt tornar a publicar al blog, en part
segurament a que també ho faig al Facebook i al Diari de Tarragona, alhora que
tinc entre mans una novel·la històrica que m’absorbeix molt temps. Per això i
perquè em plantejo realitzar a gust les coses que intento fer bé, deixaré de
publicar.
En aquest comiat és de raó agrair l’atenció
que m’heu dispensat, alhora que les respostes, les rectificacions i els
consells que m’heu donat, juntament en l’escalf humà que en tot moment he
intuït. Gràcies a tots!
De la mateixa forma que les fites d’una
partió entre finques –com la que es mostra a la fotografia-, marquen un límit,
aquest escrit senyala un punt i final.
En qualsevol cas, ja sabeu on em podeu
trobar.
Ben cordialment: Josep Gironès
