El passat dissabte, amb uns quants amics vam visitar la nostra casa de la Fatarella, per veure l’estat d’unes obres que tiren endavant gràcies a la bona feina d’alguns professionals.
Després de veure tants treballs coordinats per bastir una sola casa ens agafà gana, cosa que vam poder resoldre amb un bon dinar a can Rius, on el romesco de porc elaborat per la Fina va ser el plat estrella.
I també vam aprofitar per ensenyar el poble a aquests bons amics.
La casa que Panda & Nenu i altres industrials ens construeixen a la Fatarella porta molt bon camí, fins al punt de pensar que per les festes majors d’estiu ja la podrem habitar.
Quan això sigui així, ja sabeu on ens podreu trobar.
Poques hores després de saber-se els resultats electorals, com per art d’encanteri els polítics han deixat de parlar de projectes. Ara comenten els resultats i proposen aliances.
Si al llarg de quinze dies van insistir a la població perquè els donés el vots, ara ja són ben poques persones les que parlen del poble. Es parla d’alcaldes, de regidors, de consellers comarcals, de diputats provincial i d’altres càrrecs electes.
Llastimosament, els ciutadans hem quedat en un segon terme. És temps de cireres i cal remenar-les.
Per cert i parlant de cireres: un any més, la família Martínez Ramos, de Miravet, ens en ha fet arribar una caixeta. Gràcies!
La gran escampada de generadors no pot amagar la bellesa del territori, uns terrenys que en part són més accessibles gràcies precisament als camins que s’han obert per portar les màquines.
Altrament, la producció d’energia neta que té lloc amb els generadors eòlics tampoc amaga els fums que surten de la tèrmica d’Andorra de Terol, ni els vapors d’aigua procedents de la torre de refrigeració d’Ascó.
A la part nord de la Terra Alta, en el petit altiplà que formen les terres de Vilalba dels Arcs, Corbera, Ascó i la Fatarella hi ha escampat un gran estol d’aerogeneradors.
Des d’algun punt del territori es fa difícil comptar les màquines que s’han plantat darrerament, però pel que sembla no seran les últimes. No se’n fa un gra massa?
Com deia l’oncle Quiterio: “Fa de malpensar quan a un pobre li ofereixen una noia guapa”.
