ESPAIS PER A LA FELICITAT (i 2)

Fa uns dies comentàvem en aquest mateix mitjà els beneficis físics i emocionals que es poden trobar als que denominem espais per a la felicitat, els llocs on practiquem alguns esports i activitats sols o en companyia d'altres persones. A rel d'aquell escrit, diverses persones m'han preguntat on es poden situar els esmentats espais i la resposta és: gairebé arreu. I és així, ja que pot ser en qualsevol lloc on les persones ens trobem a gust i hi practiquem una certa activitat física, caminar, més que res.

Les persones que ens apropem a l'edat de la jubilació, de petits teníem els nostres propis espais on érem feliços: el carrer on vivíem i la plaça del poble, preferentment, i també a algunes zones que tenien unes característiques que les feien aptes per determinats jocs.

Al carrer ens trobàvem per jugar a la pilota, essencialment al futbol, o a les bales, essent el guà el joc favorit. A la plaça tenien lloc els jocs més multitudinaris, com el mocador, la bandera, estirar corda, amagar-se per les cases, arremetre i tants altres. Qui no conegui com es vivia als pobles a mitjans del segle passat es probable que es sorprengui quan s'afirma que es jugava a amagar-nos per les cases, però és que aleshores totes les portes dels habitatges eren obertes, tancades només amb picaport i sempre amb la clau posada als panys. Altres espais per jugar eren el Convent, les fonts i la Capella. Al Convent, enderrocat pels bombardeigs de la guerra del trenta-sis, hi jugàvem a guerra, a indis i vaquers, i aleshores tenia un gran avantatge tàctic qui es podia situar a sobre de la roca que controlava el pas al recinte. A les fonts hi anàvem a beure i fins i tot ens hi banyàvem a l'estiu, en tant que la Capella era el lloc on anàvem a buscar fang per jugar a esclatar la clotxa.

De joves teníem espais de trobada als locals que el mossèn o la municipalitat havien habilitat per a nosaltres, sense oblidar els cafès, els cinemes o les sales de ball. Tanmateix, una excursió al coll de la Salvadora, a les sénies o al cementiri tenien molt bona consideració, i més si podíem comptar amb alguna noia entre els participants.

Ja a la maduresa, hem gaudit d'espais per a la felicitat a la serra del Montsant, entre els barrancs i les carenes que configuren un lloc ben pintoresc que compta amb diverses ermites, coves, fonts i racons més que preciosos. Als Ports, a Cardó i a la serra del Montmell també hi hem trobat una gran tranquil·litat d'esperit que hem combinat amb l'activitat física. Sense haver de grimpar tant, igualment hem aconseguit assossec a qualsevol de les ermites que hi han situades al llarg i ample de la nostra geografia: l'Abellera, a Prades; la Fontcalda, a Gandesa; sant Jeroni, a Móra d'Ebre; el Remei, a Flix; la Pineda, a Vila-seca; sant Magí de la Brufaganya, a Pontils; la Consolació, a Gratallops; la Pietat, d'Ulldecona; Puigcerver a Alforja; la Roca, de Mont-roig i tantes altres.

A banda, podem situar les nostres activitats a llocs tan especials com les Olles del Baubo, a la Terra Alta; els Muntanyals, a Torredembarra; la cova de les Gralles, al Baix Camp; el camí de Ronda, a Salou; la cova Meravelles, al Baix Ebre; la Foradada, al Montsià; la platja del Torn, a l'Hospitalet de l'Infant o el Pont del Diable, a Tarragona, amb l'avinentesa que en el seu especial entorn hi trobarem l'acolliment necessari per passar-nos-ho bé.

A desgrat que cerquem un lloc emblemàtic on practicar l'exercici físic que ens ajudi a ser feliços i de pas a adquirir i compartir alguns coneixements, la realitat és que la consecució de la felicitat rau en nosaltres mateixos, en la forma que tinguem organitzades algunes activitats de lleure, però sobretot la nostra pròpia existència. I és en aquest apartat on cal que tots i cadascú hi esmercem tota la nostra saviesa.