En els dies previs a les
manifestacions convocades per l'Onze de Setembre, els dirigents de
l'Assemblea Nacional Catalana afirmen que entre la ciutadania hi ha
un cert cansament, degut a l'excessiva durada del procés que ha de
portar Catalunya a la independència. És possible, però allò que
més ens carrega als ciutadans és la reiteració dels arguments que
els contraris al procés esgrimeixen, els quals es combinen amb els
atacs que rebem procedents dels més diversos àmbits contra tot el
que es relaciona amb Catalunya i els catalans. A més i sense cap
mena de vergonya, els que tenen Catalunya posada al punt de mira dels
seus atacs afirmen que el procés és mort i enterrat, sense
plantejar-se ni per un moment les causes que han portat una part de
Catalunya ̶en
un percentatge que ja s'ocupen ells que no es faci oficialment palès
̶ a
demanar la independència. Des d'altres àmbits igualment s'afirma
que la propera manifestació de l'Onze de Setembre no serà un èxit,
i ho manifesten com si haguessin fet molt cas a les anteriors
concentracions, extraordinàriament multitudinàries. Això sí que
cansa!
D'entrada i ni que també sigui
reiteratiu, hem de deixar clar què vol aconseguir la independència:
ni més ni menys que portar millors condicions de vida a totes,
TOTES!, les persones que vivim a Catalunya, cosa que inclou les que,
tot i viure aquí, hi van actualment en contra. Així de senzill!
Sense entrar en detall, no cal tenir cap màster en economia per
entendre que l'actual dèficit que ens ve imposat des de l'Estat
centralista es transformarà en superàvit, amb uns diners que
permetran atendre les necessitats de la ciutadania, sobretot les que
darrerament s'han vist afectades per les retallades que ens han
estat imposades en sanitat, seguretat, ensenyament, benestar
social... També cal recordar que l'import de les pensions que
perceben els jubilats i altres ciutadans creixeran, i no com ara, que
van camí de patir una retallada més que anunciada.
El salt de qualificat que la
independència significarà per a Catalunya portarà la nació a
l'alçada dels països més desenvolupats d'Europa, a dintre de la
Unió Europea en la qual Catalunya es mantindrà. El desenvolupament
econòmic anirà de la mà de l'increment dels negocis i de
l'ocupació laboral, de la mateixa forma que la investigació en els
diversos camps de la ciència obriran noves fonts del coneixement i
la creació d'empreses i llocs de treball altament especialitzats. En
l'apartat de comunicació, finalment podrem tenir les carreteres, les
línies fèrries, els ports i els aeroports que ens mereixem, i no
cal dir que Catalunya també brillarà a nivell esportiu i cultural.
Els que són contraris al benestar de
les persones que vivim a Catalunya només saben parlar de lleis i més
lleis, mentre deixen de banda qualsevol acord de caire polític.
Només ens volen submisos i pagadors! Per això cal recordar que el
franquisme governà dictatorialment Espanya des de la llei, que no
des la legitimitat. Així mateix, a base de lleis es passà de la
dictadura a un Estat democràtic, sense revisar comptes de cap mena,
i que des d'aleshores ja portem més de quaranta anys constrenyits
per lleis i interpretacions de les mateixes que eviten qualsevol mena
d'evolució.
Tant si es vol entendre com sinó, són
majoria els catalans que s'han vist empesos cap a la independència,
quan els polítics que ens governen i ens han governat no ens han
deixat cap altra opció.
Al moment d'escriure aquest article
els partits polítics PP i Cs intenten lligar alguns acords que
permetin la investidura de Rajoy, amb l'argument principal
d'aconseguir un govern per l'Estat. Malauradament, quan a les
converses es parla de Catalunya i dels partits que ells denominen
nacionalistes (ningú ho és més que els dos partits esmentats) no
és per altra cosa que per intentar imposar noves mesures que vagin
en contra del nostre benestar i de la nostra cultura. Per la forma
que van les coses i amb el PSOE i Podemos com alternatives a ningú
no se li hauria de fer estrany que Catalunya es vulgui apartar d'un
Estat que la maltracta i d'uns governs que han portat el país a la
ruïna, els mateixos que en nom de no sé quina responsabilitat
demanen quatre anys més per poder tirar endavant el seu pla.
De moment, podem estar d'acord que a
l'Estat hi ha molta feina a fer i poques ganes de fer-la de la forma
que creiem correcta. Per això, poca cosa podem fer més que
participar en la propera manifestació, i fer-ho com de costum de
forma massiva, pacífica i festiva.
No hay comentarios:
Publicar un comentario