SONS I SOROLLS

Al llarg de la vida d'una persona, aquesta pot captar un seguit de sons i sorolls, a no ser que hi hagi algun impediment sensorial pel mig. Ja abans de nàixer, la veu de la mare és familiar per al futur nadó. També ho poden ser altres sons, com la música, per poc que la mare tingui l'hàbit d'escoltar-la, sobre tot si es tracta de música clàssica o de peces i autors recomanats per aquest menester.

A partir del naixement, les criatures aviat s'habituen als sons que els resulten més familiars, com la veu dels pares, la dels germans i les de la resta de família, a través de les quals s'estableix una certa comunicació. Els nadons també escolten a gust els sorolls que emeten els animals domèstics i els d'alguns electrodomèstics, malgrat que mostren rebuig al soroll produït pel cop d'una porta que es taca de cop o altres sotracs de consideració.

Les persones de la meva generació, criades a l'àmbit rural, quan ens movíem pel camp estàvem familiaritzades amb el refilets dels ocells, el belar de les ovelles, el renills dels cavalls, l’escatainar de les perdius o el brunzir de les abelles. Alhora, no ens venien de nou els xiulets dels pastors amb els quals menaven els seus ramats. També formaven part del nostre nucli de sons els crits que els pagesos adreçaven a les mules i altres equins: arri, sooo, ollà, osque, a poc a poc..., amb els quals els indicaven que havien d’emprendre la marxa o aturar-se, girar a la dreta o a l’esquerra, o alleugerir el pas. Amb tot, eren els xans —uns crits aguts amb els quals ens comunicàvem quan no era possible entendre'ns verbalment en la distància—, els que més ens agradaven, amb els quals algú avisava de la seva presència o es convocava un grup, a dinar, si era el cas. A tots aquests sons cal sumar-hi els cants amb els quals la pagesia d'aleshores alegrava algunes feines, unes cançons que de vegades fomentaven la competència entre cantaires situats a poca distància els uns dels altres.

Als pobles, a la majoria de cases es podien escoltar els grunyits dels porcs, el cloqueig de les gallines, el miolar dels gats, el parrupejar dels coloms o el lladrar dels gossos, i també els cants d'algunes mestresses mentre feinejaven. Als carrers, de tant en tant s'escoltaven els tocs de campanes, malgrat que ja aleshores feien poca cosa més que avisar dels diversos serveis religiosos, més o menys com l'agutzil, que després de fer sonar la seva gaita pregonava missatges relacionats amb el petit comerç, els bans de l'alcaldia o la prestació de serveis de diversos professionals. Altres sons ben corrents eren els de les dones que es trobaven a punts determinats del poble, on entre rotllanes enllestien feines aleshores prou comunes, com cosir o brodar, sargir o apedassar, alhora que mantenien festives xerrades, més o menys les mateixes que protagonitzaven els homes quan es trobaven a la plaça o al cafè. Fet i debatut, eren sons molt familiars i gens agressius que ajudaven a la comunicació.

A l'actualitat han desaparegut la major part dels sons que ens acompanyaren durant la infantesa, però n'han aparegut altres que més aviat hauríem de qualificar de sorolls. Perquè sorolls són els que produeixen el vehicles a motor, les sirenes d'alguns serveis públics i determinades activitats industrials. Amb tot, els sorolls que més poden molestar són els que emeten —amb el permís dels seus posseïdors— tot el reguitzell d'aparells electrònics portàtils, especialment els telèfons mòbils, uns enginys amb capacitat per reproduir un ampli ventall sons com el cant d'un gall, l'engolir d'un animal, una sirena o el timbre dels telèfons antics.

Ara per ara, si algú es mou en àmbits en els quals hi hagi diverses persones es pot trobar amb que, en intervals de temps ben reduïts, apareguin variats sons electrònics que es van alternant segons responguin a una trucada telefònica, a un missatge o al tan actual whatsapp. Sense anar més lluny, en el curs d'un acte literari celebrat a l'Auditori de la Diputació recentment, en poc més d'una hora van haver-se d'escoltar més d'una dotzena d'avisos d'entrades de missatges, a més de diverses trucades que es respongueren allí mateix. Tot un despropòsit!

Definitivament, la quantitat de sorolls emesos pot arribar a neguitejar els amants del silenci controlat, i més quan tot sovint aporten ben poca cosa a la comunicació real entre les persones. Per sort, en el temps de lleure ens queda l'opció de moure'ns per àmbits rurals, on ens retrobem amb els sons genuïns i gens agressius del camp.