A
la nostra geografia, algunes urbs han crescut en base a la seva
situació geogràfica, ja sigui a l'interior o a la costa, per
dedicar-se al comerç, al turisme o a la indústria. Tal com passa
amb altres destacades ciutats, la situació estratègica de Gandesa
està fora de tota discussió, ja que el nucli poblat queda a
l'encreuament de camins que condueixen a lloc prou importants. Cap a
l'oest es fa cap a l'Aragó, cap al sud a la costa mediterrània i a
Castelló, cap a l'est queden Tarragona i Barcelona, en tant que al
nord s'hi troba Lleida.
Aquest
emplaçament motivà els ibers a quedar-s'hi, quan els ilercavons
s'establiran a la zona des d'on controlaven les vies de comunicació
d'aquell temps i, per extensió, el trànsit de persones, animals i
mercaderies. Fruit de la seva presència és el poblat ibèric de
Coll del Moro, amb una important necròpolis i una gran torre bastida
amb pedra que imposava respecte.
Els
cartaginesos, els romans, els gots i els àrabs també es van fer
notar quan ocuparen la zona, per bé que fou a partir de la conquesta
cristiana quan Gandesa començà a adquirir la projecció que, amb
pas del temps, la portà a ser capital de Partit Judicial i, ja més
modernament, capital de comarca.
Prèviament,
Gandesa, juntament amb altres poblaments, quedà sota la jurisdicció
dels cavallers de l'Orde del Temple, al final del segle XII. En base
a la seva estratègica situació es consolidà com poble, de tal
forma que l'any 1280 esdevenia seu de la sotscomanda més important
de la Comanda de Miravet.
A
Gandesa i el seu entorn la influència dels templers fou molt
favorable. El seu bon govern anava més enllà de la simple
recaptació d'impostos i la població es beneficià de tot un seguit
d'avantatges que influïren en gran mesura en la seva qualitat de
vida.
Set
segles després de la desaparició forçada dels templers, a la
comarca encara hi ha bona memòria de la seva forma de ser, alhora
que son diversos els edificis religiosos bastits per ells que es
conserven. Interessants són les ermites de Sant Bartomeu de les
Camposines, Sant Joan d'Algars, la Transfiguració del Senyor de
Pinyeres, Santa Magdalena de Berrús i altres bastides amb un mateix
patró impulsa pels templers. A totes s'hi pot veure la planta que
reflecteix la secció àuria, amb arcs apuntats i lloses situades a
saltacavall que cobreixen l'espai, capçaleres planes i campanars de
cadireta. Amb tot, l'edifici més notable és l'església arxiprestal
de l'Assumpció, la qual, malgrat les modificacions i les mutilacions
patides, mostra un art romànic ben singular.
La
planta única de l’església templera de Gandesa quedava orientada
a l’est; disposava d'una sola nau, la qual quedava tancada per dalt
per una volta apuntada, alhora que disposava d'un absis poligonal de
set costats. L’absis, avui visible, estava articulat per vuit
nervis, la majoria sostinguts per columnetes, a excepció de dos que
naixen en culs-de-llànties.
Ara
per ara, a tocar de l’absis hi destaca un arc triomfal suportat per
dues columnes, les quals compten amb capitells decorats amb tiges i
raïms, uns elements que recorden la influència templera en la
implantació dels aleshores nous conreus de vinya en la comarca.
A
l'exterior, la part nord és la que manté tot l'esplendor de l'antic
temple romànic, en aquest cas esculpit per la denominada Escola de
Lleida. La portada, emmarcada per un mur coronat per lloses
sobreposades les unes a les altres i una cornisa motllurada, té a
sota quinze permòdols de variada factura que representen figures i
cares, una de les quals sembla la imatge del Bahomet, el diable que
els inquisidors relacionaren interessadament amb l’orde del Temple.
A partir de la
porta d’entrada s’hi veuen cinc arquivoltes que van de dintre a
fora en sentit creixent, sostingudes per les corresponents
columnetes, entre mig de les quals hi ha pilars estriats. A sobre de
les columnetes i dels pilars hi ha esculpit un fris, on es barregen
entrellaçats vegetals i geomètrics combinats amb escenes
historiades. Aquestes escenes, un pèl desgarbades, foren bastides
per picapedrers andalusins, especialitzats en les formes vegetals
però poc experts en reproduir figures humanes.
Les
arquivoltes llueixen en primer terme un guardapols guarnit amb
temàtica vegetal i tiges perlades. Tot seguit va una ziga-zaga
formada per unitats volades. A continuació un torn anellat amb
vint-i-un cèrcols. Al mig de la composició hi van arquets volats,
per continuar amb tiges vegetals. Segueix amb un torn nu i una
ziga-zaga compacta, per acabar amb les puntes de diamant i un altre
entrellaçat de tiges vegetals. Tot plegat resulta esplèndid!
