En els darrers dies s'ha posat
d'actualitat l'existència de diversos boicots als productes catalans
que s'ha estès per Espanya, cosa que a determinades persones els fa
augurar una gran hecatombe econòmica. De quins boicots, grans o
petits, es parla?
De primer cal exposar que les
ànsies del poble català de poder viure amb plenitud dintre de
l'Estat Espanyol s'han vist decebudes per tot un seguit lleis que han
posat al límit els serveis bàsics que rebem, alhora que hem vist
com amb les més variades formes s'intentava fer desaparèixer la
nostra cultura. Aquestes afirmacions no fan altra cosa que posar de
manifest les constants agressions que Catalunya pateix a mans d'un
Estat centralista, amb un seguit d'actuacions que podrien associar-se
al boicot fiscal i cultural. I això són gran boicots!
Quan la societat ha entès que
difícilment es pot esperar que canviïn les actituds contra
Catalunya i els catalans, s'ha organitzat per fer saber al món que
ha arribar l'hora de decidir per nosaltres mateixos, amb tot un
seguit de manifestacions i altres formes de pacífica expressió en
les quals demanem poder determinar el nostre futur en llibertat.
Contra les democràtiques propostes dels catalans,
des del Govern Central no s'ha rebut altra cosa que noves lleis i
amenaces que intenten posar fi a unes aspiracions del tot legítimes,
les mateixes que els organismes internacionals reconeixen a tots els
pobles. Arribats a aquest punt i a la vista de la intransigència
estatal, cada vegada són més les persones que se sumen a la causa,
ja que entenen que a l'horitzó només s'albiren dues propostes:
continuar patint les escomeses centralistes i uniformitzadores de
l'Estat Central —cosa que de retruc comporta encaminar-nos junts
cap al desastre econòmic total— o formar un nou estat amb
capacitat de decidir i administrar els recursos que neixen a
Catalunya. I en això estem!
A banda de les lleis que intenten
anorrear les nostres legítimes aspiracions i les amenaces que porten
aparellades, hi han altres tipus de comminacions que ens adverteixen
que Catalunya és inviable sense Espanya, amb arguments que són
fàcilment rebatibles des de l'objectivitat dels números. Potser, la
tradicional forma de subvertir la realitat pròpia del centralisme
impulsa a esgrimir uns arguments del tot contraris a la realitat,
quan ja es prou conegut i reconegut que Espanya sense Catalunya entra
automàticament en fallida.
Des d'altres àmbits, hi ha
l'amenaça de boicot als productes elaborats a Catalunya, amb la qual
intenten acoquinar els empresaris. Aquest intent de boicot no és
nou, ja que per la xarxa circulen diverses relacions d'efectes
catalans als quals es recomana deixar de comprar, alhora que es
recomana consumir productes espanyols. En aquest punt cal reconèixer
que són bastants els productes catalans que s'han vist lleument
perjudicats pels boicots, per bé que també és cert que el
capitalisme, al moment de comprar, només té en compte preu i
qualitat, amb la qual cosa els boicots de campanar tenen efectes
limitats. Recordem sinó el boicot al cava català d'anys enrera,
quan per ocupar el lloc del nostre cava aparegueren en diverses
regions alguns productes prou curiosos, els mateixos que han
desaparegut quan la demanda s'ha decantat cap el cava qualificat.
L'amenaça de boicot que ha fet
més por a la ciutadania, quan s'ha pregonat des d'importants mitjans
de comunicació, és la que poden patir les entitats financeres
catalanes, en el cas que els clients no catalans retiressin la seva
confiança als bancs no espanyols. En aquest cas tampoc cal patir
massa, ja que es podria generar una certa reciprocitat a la inversa,
amb la qual cosa els efectes perniciosos quedarien més que limitats.
A banda dels boicots i de les
amenaces amb els quals s'intenta controlar les ànsies de llibertat
dels catalans, han aparegut altres formes d'intimidació més pròpies
de països del tercer món i de les màfies que de ciutadans
europeus, quan s'han esgrimit imatges d'armes de diversa consideració
amb les quals s'intenta donar ales a la violència, que no a la raó.
Per tot plegat, crec que ni amb
boicots, amenaces i altres males traces no es podrà acabar amb les
aspiracions de tot un poble. També penso que es faria més feina
intentant cercar acords que procuressin establir bones concordances
entre catalans i espanyols, ja que, tant si continuem junts com si
definitivament ens separem, s'ho val la bona harmonia, en lloc de
l'odi i el ressentiment que fa anys s'intenta inculcar a la part de
la societat més poc assabentada de la història real.
La realitat és molt tossuda, tant
com els catalans. Coneixem les variades formes d'actuar del
centralisme, però entenem que ara mateix no hi ha més opcions que,
tal com diria el general Prim: "O caixa o faixa", la caixa
del taüt de la mort i la desaparició com a poble o la faixa dels
honors i les llibertats.
Josep Gironès
No hay comentarios:
Publicar un comentario