Hi
ha projectes que cauen bé des d'un bon començament, i més encara
quan hi ha hagut l'encert de definir-los amb un bon títol. Aquest és
el cas de la iniciativa “Tres territoris, una mateixa terra”, que
fou presentada oficialment a Morella el passat 24 de març, en un
acte carregat de transcendència que comptà amb la presència del
president del Consell Comarcal de la Terra Alta, del president de la
comarca aragonesa del Matarranya i de l'alcalde de Morella.
Amb
aquesta iniciativa els organitzadors volen exposar a la ciutadania
autòctona -i també potenciar de cara a l'exterior- tots els vincles
històrics i culturals existents entre els diversos pobles que formen
part d'aquests territoris, per tal d'aconseguir dinamitzar l'economia
i el turisme, així com la relació social existent des de fa molts
segles.
Efectivament, al llarg de molts anys
els territoris −que fins fa poc temps en l'aspecte religiós
depenien de la Diòcesi de Tortosa− estaven agermanats per uns
costums i vincles que es
manifestaven amb usos quotidians semblants, per no dir idèntics.
Així mateix, les creences
religioses −primer musulmanes
i després cristianes− també
van generar un patrimoni arquitectònic amb trets pareguts, de la
mateixa forma que la pertinença a un mateix estat feia possible una
arquitectura senyorial, militar i popular de similar aspecte.
A desgrat de les ancestrals vies de
comunicació deficients existents en èpoques pretèrites, el comerç
seguia unes rutes establertes que facilitaven els intercanvis de
productes entre les diferents comunitats. Aleshores, era fàcil que
les mantes i les cotilles morellanes arribessin al Baix Aragó i a la
Catalunya meridional, de la mateixa forma que els cereals aragonesos
arribaven fins el port dels Alfacs, camí de Tarragona i de
Barcelona. Així mateix, els olis i els vins de la zona de l'Ebre
participaven d'una dinàmica que els permetia el seu consum molt més
enllà del seu àmbit de producció. Altrament, les diverses fires
agropecuàries eren punts de trobada on es compraven, es venien o es
barataven els productes derivats de l'agricultura, de la ramaderia i
de l'artesania. En aquestes fires també s'hi organitzaven tot un
seguici d'activitats lúdiques que igualment seguien un patró
d'arrel popular, entre les quals destacava una gastronomia lligada
als productes de la terra i a la ramaderia porcina, ovina i cabruna,
sense oblidar la rebosteria que té l'origen en el domini sarraí.
Ah!, i tot s'acabava festivament amb els cants populars de taverna i
el conegut ball de la jota.
A
banda de la unitat del teixit social, al llarg de bona part del segle
XIX existiren institucions polítiques que tenien incidència a
l'àmbit de referència, com la Comandància del Maestrat, que tenia
encarregada la protecció de les comarques situades al nord de
Castelló i les terres catalanes de la dreta de l'Ebre. També la
comandància Marítima de Tortosa inclogué en el seu domini les
comarques castellonenques del Ports i el Baix Maestrat.
Amb
el pas dels anys, l'esperit unitari del poble va patir la divisió
territorial impulsada amb l'aparició de les províncies, a més de
les ànsies disgregadores dels separadors espanyols, que van imposar
els desmembrament dels territoris pertanyents al bisbat de Tortosa.
També hi jugà en contra la mala planificació de carreteres, la
curta vida de la línia fèrria de la Val de Zafan, la inviabilitat
del canal entre Amposta i Sant Carles de la Ràpita, l'enfonsament de
la navegació fluvial i, encara avui, la falta d'una línia fèrria
desdoblada entre Tarragona i Castelló. Per sort, ara per ara, la
ciutat de Morella i les comarques del Matarranya i de la Terra Alta
encara comparteixen un idioma, aspectes culturals i formes de vida
molt semblants. A l'agricultura es continua amb el conreu de
l'olivera, l'ametller i la vinya; els productes derivats del porc i
dels ramats de cabres i ovelles tenen signe d'identitat qualificat,
igual com els derivats de la farina. A banda, el paisatge que
agombola el territori continua amb l'esplendor de sempre, al mateix
temps que la ciutadania segueix amb plena consciència de formar part
d'un territori que no entén de divisions artificials polítiques,
religioses o administratives.
Ara
per ara, fa de bon veure que Gandesa i la comarca formin part
d'aquesta iniciativa. La ciutat, situada en un important encreuament
de camins a cavall entre Catalunya, Aragó i València, ha estat
cabdal en diverses fases de la història. Així ho testimonien els
rastres arquitectònics ibers, romans i àrabs, per bé que fou en el
temps del Cavallers de l'Orde del Temple quan es constituí en el
centre administratiu més important dels templers de l'Ebre ençà. I
també cal esmentar la importància que tingué durant la Batalla de
l'Ebre, quan el bàndol nacional es parapetà a Gandesa per evitar
l'avanç de l'exèrcit de la República.
Per
tot plegat, esperem que la iniciativa de recordar que tots formem
part d'un mateix àmbit ajudi a refermar la proposta d'una mateixa
terra que es viu amb harmonia per les diverses comunitats.
Josep
Gironès
