ON ÉS EL PROBLEMA?

Article publicat al Diari de Tarragona en data 08/11/2013

Massa sovint, els catalans ens queixem d’Espanya, quan en realitat ho hauríem de fer de Madrid o, més ben dit, del grup de persones i de grups que en nom de l’Estat han practicat i practiquen unes formes polítiques, socials i econòmiques que van en benefici propi i en detriment del global de la ciutadania. En conseqüència, quan ens queixen d’Espanya hauríem de tenir en compte que altres comunitats autònomes pateixen, en major o menor escala, greuges similars als de Catalunya, i enfocar el problema on realment es troba: en el centralisme amb base a Madrid.

Quan jo era jove, les matrícules dels vehicles a motor anaven amb la inicial o les inicials de la província –M per Madrid, B per Barcelona, T per Tarragona, ZA per Zamora, etc–, seguides del número de vehicles matriculats fins la data. Recordo especialment que, abans que canviés el model de matrícules, hi havia una lluita soterrada entre Madrid i Barcelona per veure quina província assolia abans el milió de matrícules. Aleshores, un conegut que es comprà un camió em digué que matricular un camió costava més barat a Madrid que a Barcelona i que, quan s’igualaren els preus, a Madrid oferien més càrrega. Com podeu imaginar, vaig pensar que es tractava d’una argúcia legal per tenir més vehicles amb la matrícula M, un centralisme que es volia aconseguir també en el camp dels vehicles automòbils.

Des d’aquell temps ençà, el centralisme ha anat a més, o aquesta és la percepció que he tingut. Si ens mirem els bancs que hi havia pels anys setanta, veurem que hi ha hagut una gran concentració bancària, alhora que, amb alguna notable excepció, les seus centrals s’establiren a Madrid. Només cal recordar com el País Basc va veure com els seus emblemàtics Bilbao i Vizcaya s’unien a Argentaria, en un conglomerat que es traslladà a Madrid. I no cal recordar quina fi van tenir altres entitats bancàries com el Banesto de M. Conde o la Rumasa de R. Mateos. Els bancs i una indústria financera que en alguns aspectes semblen anar de bracet de determinats polítics, han portat l’economia del país al lloc d’endarreriment actual, i això mentre gallejaven que Espanya era la vuitena potència econòmica mundial.

En l’àmbit empresarial el centripetisme de Madrid també ha estat aclaparador, quan a hores d’ara són ben poques les empreses de l’Ibex 35 que resten fora de la capital d’Espanya.

En la xarxa de comunicacions, el centralisme es manifesta de forma aclaparadora, amb l’Espanya radial que vol fer passar per Madrid les principals carreteres, el trànsit aeri i la xarxa ferroviària, deixant de banda l’estratègica línia fèrria que, a través de la costa, enllaçaria el trànsit comercial procedent del Nord d’Àfrica, del sud i de l’est peninsular amb Europa. I ja se sap els inconvenient que comporta aquesta forma de planificar.

En un altre aspecte més conegut i popular, els beneficis que l’equip del Real Madrid FC obté en base de la seva presumpta representativitat són prou coneguts. Es remunten als temps de la postguerra, sense que hagin perdut efectivitat en democràcia. Per això, s’afirma tot sovint que és a la llotja de l’estadi Santiago Bernabeu on es troba una bona part del poder espanyol.

Menció especial han de tenir els mitjans de comunicació amb seu a la capital, la majoria autèntics paladins d’una forma partidista d’entendre el país. També la major part de les denominades fonts del coneixement, com les universitats i els centres d’investigació tenen seu destacada a Madrid i, en alguna forma, han nodrit amb nous elements afins els diversos àmbits de decisió madrilenys d'abast estatal.

A tot l’anterior caldria afegir-hi tot l’aparell governamental i les seves determinants branques què, sigui quin sigui el partit que governi, es mouen en els mateixos paràmetres de sempre.

Per tot l’escrit anteriorment, crec que el Madrid nascut amb Felip II i consagrat amb el reis borbons és el principal problema d’Espanya, ja que arrabassa en benefici propi els recursos de la resta d’Espanya, sense oferir a canvi un projecte de futur que resulti engrescador a nivell polític, econòmic, ni de respecte a la pluralitats dels pobles que, de moment, formen part d'Espanya.

Josep Gironès

Escriptor