PERSONES I ÈTICA

(Article publicat al Diari de Tarragona el dia 1 de juliol de 2013)

En l’actual situació de crisi, tot sovint ens preguntem com és possible que el nostre país estigui immers en una desfeta econòmica sense precedents, en tant que altres nacions han superat aquesta situació i altres tant o més compromeses. A tall d’exemple, agafem països com Suïssa o el Japó, els quals, gairebé sense territori conreable agrícolament ni dotat de matèries primeres industrials, estan entre els més rics del món. També ens mirem els països nòrdics, amb un benestar ben diferent al dels estats mediterranis com Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya, la primera inicial dels quals fou utilitzada en anglès per resumir una conducta econòmica inadequada: PIGS (porcs). La resposta pot ser complexa, però l’actitud i la conducta de les persones hi té molt a veure.

A casa nostra, els pares ens van educar a partir de dos grans referents: el treball i l’honestedat. De fet, ens explicaven que les persones que no treballaven o que ho feien de forma maldestra acabaven a la misèria o morint-se de fam, de la mateixa forma que, qui tenia una mala conducta, feia cap a la presó. I puc assegurar que el seu missatge va quallar en nosaltres, més quan, de pas, ens mostraven persones que havien estat empresonades o que vivien en la pobresa en base a la seva mala conducta.

A més de l’educació dels pares, els joves de meu temps rebíem a l’església i a l’escola altres manaments i preceptes més o menys entenedors, unes pautes que un mestre savi –don Enrique Baquer– ens resumia d’aquesta forma: “No facis a altres persones allò que a tu no t’agradaria que et fessin”.

Els conceptes conductuals basats en el treball i l’honestedat són prou explícits  i fàcils d’aplicar; malauradament, els referents actuals a Espanya, al moment d’aconseguir diners, passen pel delicte i per l’embolic. Certament, l’estàndard més practicat és el d’embolica que fa fort, acompanyat d’una mena de llenguatge xeli que carrega les culpes a altres de les infraccions pròpies.  Per fer-ho ben gràfic, tenim al capdamunt de la piràmide social persones i grups que viuen de l’extracció de diners públics, una pràctica amoral i més o menys legal que sembla estar ben assumida per una bona part de la societat, la qual no aspira a res més que a imitar les poc exemplaritzants conductes dels poderosos. I ja se sap el destí d’una família, d’una empresa o d’un estat en el qual tothom aspira a posar la mà al calaix.

A Catalunya, terra d’acollida de tantes persones, al llarg de molts anys hem pogut copsar com la major part de les persones emigrades des d’altres espais aviat agafaven el tarannà català basat en el treball, l’estalvi i la inversió. Malauradament, el constant degoteig de notícies relacionades amb la corrupció i el seguit trànsit de diners públics cap a economies privilegiades han fet replantejar a més d’una persona la nostra forma de fer, per si és o no la més adient.

A desgrat de la moda actual que basa l’èxit social en unes conductes força qüestionables, penso que no tindrem un futur personal, laboral i econòmic a no ser que ens dediquem a treballar molt i molt bé. Estem condemnats al fracàs si no respectem l’ordre legal establert i si ens falta un clar sentit de l’ètica. Mai no aixecarem cap si no som responsables dels nostres actes ni puntuals amb els nostres compromisos, però tampoc si estem faltats d’un clar afany de superació que ens ajudi a sobrepassar els moments de dificultat que vivim. Tot plegat es podria resumir en una frase: Només avançarem si respectem les lleis i les persones.

Josep Gironès