En el decurs de la nostra infantesa, viscuda
massa a tocar de la guerra, vam tenir poques joguines, però no per això vam ser
menys feliços que la mainada actual. De fet, ens entreteníem força amb els jocs
de carrer i amb les joguines fetes de casa.
Recordo que amb l’Andreu de Lloris jugàvem a
construir envelats de festa major, tot aprofitant els muntants de les gàbies de
cal Compte.
La foto d’avui mostra una escopeta de canya,
que servia per projectar cigrons o lledons, ja sabeu, per jugar a guerra.
1 comentario:
En plena desorientació per haver instal·lat l'ordinador nou, em perdo les romeries i espero que em sabràs disculpar, no hi puc fer més.
Salutacions.
Publicar un comentario