viernes, 16 de marzo de 2012

PROGRÉS I DECADÈNCIA


El solc vaporós que un avió marca al cel es pot considerar un signe de progrés.
Encara no fa tants anys que, quan passava un avió a reacció -dels que deixen marca al seu pas-, la gent de poble ens els miràvem, bocabadats.
Actualment, a mida que el progrés avança en alguns camps, determinades estampes rurals mostren signes d’abandonament: masos ensolcits, marges desbarrats, conreus abandonats, arbres secs...
Ja veurem on ens porta el progrés, però cal recordar que el cultiu de la terra continua sent el sector productiu primari, i que els avions no es poden menjar.

2 comentarios:

Olga Xirinacs dijo...

Les blanques cintes
solquen el cel,
i a les barraques
dolçor de mel.

Anónimo dijo...

Molt bona entrada. Només dir que la vida és un cercle, i tot torna... En la perspectiva immediata d'aquests temps tan durs que ens esperen, la terra tornarà a ser una sortida (o tornada) per a molts de nosaltres, per a la gent dels pobles...