Com cada any, els Reis Mags han passat per casa i ens han deixat diversos regals, la majoria d’aquells que en diem d’utilitat. A més, ja hem començat a menjar-nos les olives que teníem a la Fatarella pendents de ser aptes pel consum.
Aquestes olives van ser un regal del Pastor Petit, casat a ca l’Hospitaler, un fruit ben selecte escollit per la seva filla Rosa. Una vegada les olives a casa i ben maurades per la família en ple, les deixàrem a l’exterior amb sal i peles de taronja, on l’acció del fred les posà a punt.
Ara, ja ens les podem menjar després de passar-les-hi una aigua, i en algun cas barrejades amb oli i vinagre. Tot un agraït plaer!
4 comentarios:
Petits plaers que requereixen les nostres mans, el temps just i les mesures adequades, i que ens nodriran d'un bocí ben triat de natura.
Certament és un plaer basat en la generositat dels uns, el treballs d'altres i el gust d'uns quants més.
Si que tenen bona pinta , les deixeu assecar-se tancades o a l'aire?, el meu pare (crec) un cop les va posar així com dieu però dins una bossa... o sac..., no ho sé del cert el fet és que li van quedar bones també, i ara m'ha fet goig lleigir que també les prepareu afeigin vinagre, les hem de tastar així,a veure qué...
Les olives es deixen al ras, a l'interior d'una caixa o un cistell de vímet, protegits dels ocells amb una xarxa. Han d'estar aixoplugades de la pluja, ja que contràriament es podririen.
Si s'han maurat prèviament, en pocs dies són comestibles. Es poden menjar després de passar-les-hi una aigua, o amb l'afegit d'un raig d'oli i vinagre.
Bon profit!
Publicar un comentario