Els càtars, també coneguts com els bons homes, van ser perseguits a mort pels francesos. Fugint cap al sud van fer cap a Catalunya, on foren majoritàriament ben acollits, sobre tot en els àmbits governats pels cavallers de l’Orde del Temple.
La seva idea sobre l’existència i la religió era ben particular, basada en conceptes dualistes, com el bé representat per Déu i el mal personalitzat pel Diable.
La dualitat també s’estenia en altres àmbits: la nit i el dia o el sol i la lluna. La representaven amb dues roses de sis pètals, uns dibuixos que, malgrat els segles transcorreguts, se’ns mostren esculpits en algunes pedres.
2 comentarios:
Als càtars vaig anar a para quan buscava documentació de les antigues cançons de la Catalunya Nord que he posat avui. I al Canigó com a muntanya de referència.
Gustosíssims els palosantos, mmmm...
Obedients els ratolins.
Pobres càtars! Eren bones persones i això deixava en evidència els qui vivien del mal.
Publicar un comentario