A la Fatarella, el col·lectiu Lo riu realitza una impagable tasca de descoberta i adequació d’alguns espais on es visqué el darrer capítol de la Batalla de l’Ebre. És una gran tasca, tal com es pot veure si es visiten els llos que s’han condicionat. Llàstima que de vegades només transcendeixi a l’opinió públic la trista picabaralla per un sac d’ossos que ha tingut lloc darrerament.
“La intel·ligència d’alguns homes pot mesurar-se en referència a la persona amb la qual comparteixen l’existència, generalment una dona molt més intel·ligent que ells.”
"Els camins, igual com la vida de les persones, per molt enrevessats que siguin sempre tenen un final"
Josep Gironès Descarrega va nàixer a la Fatarella (la Terra Alta) el 14 d’abril de 1954. Des l’any 1982, és funcionari de la Diputació de Tarragona, on actualment treballa al Servei d’Enginyeria Municipal.
| Any 1996: Fets, anècdotes i contalles de la Fatarella, Vila-seca... |
| Any 1998: De viu en viu. Editorial El Clavell. |
| Any 1999: Paratges d’encís i gent de bona mena. Columna Tresmall. |
| Any 1999: L’art de la pedra en sec a les comarques de Tarragona. Diputació de Tarragona. |
| Any 2005: L’arquitectura àuria dels templers. (Terra alta i Ribera d’Ebre). Diputació de Tarragona. |
| Any 2005: La cuina més senzilla d’una dona del terròs. Cossetània Edicions. |
| Any 2006: Planys de figuera blanca. Arola Editors. |
| Any 2006: Via Verda de la Terra Alta i Via verda del Baix Ebre. (Antiga Val de Zafan). Editorial Escua. |
| Any 2006: El Catllar: vivències personals. Silva editorial. |
| Any 2008: La cabana. Cossetània Edicions. |
| Any 2009: Cròniques de morts, vius i delicats. Banca Internacional – Banca Mora, d’Andorra |
| Any 2010: El major tresor. Editorial Escua. |
| Any 2010: Viure sense el meu fill. Editorial Meteora. Any 2015: Presidi major. Pagès editors. Any 2016: Els camins ramaders de la Fatarella. Editorial Piolet. Any 2018: Contalles de cafè (Que acaben més o menys bé). Editorial Piolet. |
Ha publicat articles en els diaris El País, el Diari de Tarragona i el Punt.
Premi Rovira i Virgili de Memòries, biografies i autobiografies dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2005 amb l’obra Planys de figuera blanca.
Premi literari Vila d’Ascó 2007, amb l’obra La cabana.
Premi Sant Carles Borromeu 2008 de contes o narracions del Cercle de les Arts i les Lletres d’Andorra, amb el llibre: Cròniques de morts, vius i delicats.
Premi Fiter i Rossell de novel·la 2014 del Cercle de les Arts i de les Lletres d'Andorra amb l'obra: "Presidi major".
Finalista del premi Ramon Llull 2011 amb l'obra "Justícia de garrot".
Finalista del concurs de Narrativa curta de Constantí de l’any 2004 amb el relat El ruc.
Finalista del concurs Tinet de relats curts dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2005 amb el relat Ella.
4 comentarios:
No és un sac d'ossos. Són els ossos d'una persona, que mereix -encara que no se sàpigue qui fou- més respecte del que el teu comentari li dispensa. Suposo que es tracta, només, d'una simple qüestió (en el teu cas,de manca) d'educació, delicadesa i sensibilitat.
Per qualsevol blogaire és una satisfacció poder tenir comentaris (encara que siguin anòmins) a les entrades que fa, i més quan es tracta de persones educades, delicades i amb sensibilitat que coneixen el sentit de les metàfores. En el cas que ens ocupa es volia fer un paral·lelisme amb el llibre de Lluís-Anton Baulenas titulat precisament Un sac d'ossos.
Bon dia,
Sobre tot als ossos que ha aparegut i que estan de un lloc a un altre. Les persones que porten el tema dels ossos, haurien de tenir mes consideració amb les picabaralles i ser les primeres en tenir delicadesa i sensibilitat.
FAF
Ai, mare...
Ja saps que jo escric sobre esquelets i els dono una saviesa heretada de segles. L'os és immortal, ens sobreviu, i sempre ens interpel·larà.
Per això cal que tractem bé primer els propis esquelets vius, els que portem dins, cosa que ja em consta que fas.
La resta... ¿la podrem veure des de l'estratosfera?
Publicar un comentario