La sínia que es mostra la foto, amb la seva obsolescència, ens recorda temps passats no massa llunyans, quan els ases rodaven el pou per tal de pujar l'aigua que servia per regar els horts, per abeurar els animals, per rentar la roba i per beure les persones. Qui tenia un pou amb aigua era afortunat.
Ara, la implantació de la nova xarxa de rec ajudarà a que els arbres no passin la sed pròpia de les nostres terres, de la mateixa forma que regarà algunes hortes. El futur, amb aigua, sembla més carregat d'optimisme.
2 comentarios:
És curiós que l'aigua que tenim a la Terra sigui la mateixa de tota la vida: canvia de forma, passa per immundícies i aconsegueix tornar a ser clara...
El que sí que aconsegueix és ser cada vegada més cara.
L'aigua comença a ser tan escassa que la seva possessió genera conflictes.
Publicar un comentario