jueves, 30 de junio de 2011

RETALLADES I VACANCES


A l'administració pública es parla de tisorades als pressupostos, però la realitat és que es retallen els serveis –sobre tot els sanitaris-, que fins fa quatre dies s’oferien a la ciutadania.

Els sous de les patums es mantenen i les patums també.

A casa nostra iniciarem vacances i també les farem de blog, per descansar i deixar descansar. Amb tot, us deixo aquest conte, perquè us distragueu i reflexioneu.

Fa molts anys, en un poble que queda a tocar del Camí de l’Ebre que porta a Sant Jaume de Galícia, les autoritats van decidir obrir-hi un centre d’atenció als pelegrins, en el qual hi posaren a treballar un matrimoni jove.

Ja sabeu que al llarg dels segles ser pelegrí era una de les úniques formes de viatjar, de fer això que ara en diem turisme.

Fos com fos, aquell alberg començà a rebre molts visitants, que hi paraven a menjar els bons plats que cuinava la mestressa, i també a dormir, tot a preu convingut.

Al cap d’uns mesos, en una de les dependències hi obriren un centre d’atenció sanitària, per allò dels peus llagats i de les malalties ocasionals, on l’home de la casa guaria els malalts a base d’ungüents i de bones paraules.

Amb el treball de la parella que dispensaven bons serveis als pelegrins, l’alberg esdevingué una bona font de diners, fins al punt que les autoritats decidiren afegir un administrador a la curta nòmina formada pel matrimoni, un gestor que aviat demanà el suport d’un tresorer que controlés els cabals, un escrivent que prengués nota dels moviments econòmics, un vigilant que vigilés i un subaltern per a tot.

Com que el negoci anava tan a l’alça com el servei, l’autoritat principal hi situà al capdavant el seu nebot, com a coordinador, un càrrec de confiança molt ben retribuïda, per tal d’evitar que es malbaratessin recursos. Més endavant, el nebot, en un clar exercici de nepotisme, contractà una secretària multifunció, a qui remunerava convenientment perquè no fes fàstics a cap servei dels que li demanava.

Però vet ací que, malgrat que cada dia acudien més pelegrins a l’alberg, els diners que ingressaven a la casa no arribaven per a cobrir les despeses de personal. Aleshores, el coordinador decidí estudiar la situació. Inicialment contractà un estudi econòmic a un expert del poble del costat, qui l’informà que sobrava personal. Per això, el coordinador decidí optimitzar el servei i, tal com es fa ara en la majoria de serveis públics, acomiadà les úniques persones que realment treballaven: la cuinera i el seu marit sanador.

Que tinguem bones vacances!

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Bones Vacances Josep. Si pots trucam

Carlos Ferrer

Tonet001 dijo...

Bones vacances doncs, tot i que potser ja les estaràs enllestint...

Anónimo dijo...

[url=http://www.physical-education.ru/]Боевые искусства[/url]— это различные системы единоборств и самозащиты наипаче восточноазиатского происхождения; развивались главным образом наподобие хлам ведения [url=http://www.physical-education.ru/]Физо-До[/url]. В настоящее сезон практикуются во многих странах мира в основном в виде спортивных упражнений, ставящих своей целью физическое и сознательное совершенствование[1].

Боевые искусства подразделяются чтобы направления, ожидание, стили и школы. Существуют бессорный довольно старые [url=http://www.physical-education.ru/]Боевые искусства[/url], спроста и новоделы.