VINYA BROSTADA

Els darrers períodes de bonança climàtica han fet avançar la florida i fructificació de la vinya, en tal mesura que, si una mala glaçada no ho malmet, ens podem preparar per a collir raïms ben aviat.
Tal com constatàvem un dia amb Josep Suñé “Xirivit”, en els darrers cinquanta anys algunes collites s’han avançat varies setmanes, com és el cas de l’avellana, l’oliva i el raïm.
Aquest fet és possible que obeeixi al canvi climàtic que estem patint, el qual, si continua l’actual progressió, farà que es trastoquin alguns cultius.

AUTOR DE POBLE

Com autor de poble que sóc m’agrada que la meva obra transcendeixi més enllà de l’àmbit local, més quan alguns llibres contenen informació i escenificacions que van més enllà de la Fatarella. Tanmateix, res no em satisfà tant que veure com els meus treballs literaris comencen a ser valorats al meu poble de naixement.
En la darrera presentació realitzada al poble, Maria Jesús Ardèvol reivindicà la meva obra, qualificant-la d’important, de tal qualitat que hauria de constituir un orgull pels fatarellencs. No sabeu quant em van agradar les seves paraules!

SANT JORDI A TARRAGONA

A Catalunya i darrerament a una bona part del món la Diada de Sant Jordi té molta força. Els carrers i places s’omplen de llibres, autors i llibreters; de roses i de floristes; i de persones que adquireixen uns i altres. Pel seu costat, els programes informatius parlen de vendes i de títols. Fa goig!
A Tarragona, com arreu, fins i tot els autors més modestos acudim al requeriment dels llibreters, que reclamen la nostra presència per tal de satisfer les persones que adquireixen les nostres obres, en un aliatge literari que dóna alegria.
És cert que encara hi ha persones que no obren un llibre en tot l’any, però també és veritat que altres en llegeixen un rere l’altre.

PLE DE CAMPANES

Fotografia de Xavier Borràs)
Per primera vegada des que esclatà la guerra (aviat farà setanta-cinc anys), els quatre ulls del campanar de l’església parroquial de Sant Andreu, de la Fatarella, llueixen les campanes corresponents a cadascun d’ells.
Sota la iniciativa dels campaners del poble i amb l’ajut de diverses institucions, les campanes batejades en honor a Sant Francesc i a la Mare de Déu de Montserrat acompanyaran les consagrades a la Mare de Déu de la Misericòrdia i a Sant Andreu, aquestes dues darreres amb els jous de fusta convenientment restaurants.
Hi ha moltes formes de fer poble!

VIURE SENSE EL MEU FILL

Al capvespre de Divendres Sant i després dels oficis religiosos, presentàrem al Casal de la Fatarella el meu darrer llibre publicat per editorial Meteora: Viure sense el meu fill, en un acte organitzat curosament per l’Ajuntament de la Fatarella.
La periodista i historiadora local, Maria Jesús Ardèvol parlà de les característiques del llibre en una intervenció excel·lent, alhora que destacava la figura de l’autor. Moltes gràcies!
El regidor de Cultura, Josep M Clua, presidí l’acte en absència de l’alcaldessa Carme Pelejà, en el que probablement fou el darrer acte públic d’aquest mandat. Arribats a aquest punt, cal destacar la reeixida dinàmica cultural que porta la Fatarella, un poble capdavanter a nivell nacional en l’organització i promoció de tot tipus d’esdeveniments tradicionals, culturals i lúdics. Enhorabona!

VACANCES

Amb el vostre permís i amb l’excusa de la Setmana Santa, he agafat uns dies de vacances de blog.
Són uns dies on es barreja l’espiritualitat amb esbarjo. A més, aquest any coincideix amb la Diada de Sant Jordi, cosa que li afegeix una certa complexitat que cal administrar. Descansem i siguem feliços.
Ens retrobarem el dia 26 d’abril.

FUMS

Des fa uns quants mesos i a mig matí, en els restaurants especialitzats s’aixequen denses fumeres, fruit de la cuita de calçots. També es veu fum a algunes cases i masos, on la gent aprofita la calçotada per fer gresca.
Malauradament, no tots els fums que es veuen pel Camp de Tarragona procedeixen dels calçots.

FORMIGUES

La forta calor dels darrers dies no és pròpia del temps. Per intentar apaivagar aquest fenomen, moltes persones ja han desat als armaris la roba d’entretemps i s’han posat la d’estiu, sense tenir en compte que la primavera és climàticament canviable.
Les formigues, més encertadament que els humans pendents del temps, també comencen a endreçar els seus nius, per bé que sembla que ho fan sense massa pressa, com si previnguessin alguns canvis.

CALORADES

El passat cap de setmana s’assoliren a les terres d’interior temperatures inusualment altes. Dissabte pel matí, quan a primera hora passejàvem amb les gosses, es podia observar com la Salta buscava la meva ombra, per tal de minimitzar la forta calor.
Per la tarda, quan passàvem per Móra el termòmetre marcava 35º centígrads, com si estiguéssim al Nord d’Àfrica.
On anirem a parar!

TEST

En el nostre transitar per la vida hem après a distingir les bones persones de les que no ho són tant, malgrat que de vegades ho hem comprovat a partir d’algun disgust.
D’un temps ençà les nostres gossetes ens ajuden a avaluar la qualitat de les persones que accedeixen a casa nostra. Al davant de desconeguts, elles sempre lladruquen, però si noten que són bona gent aviat deixen de fer-ho.
El seu instint en val per a una primera avaluació, que sol ser encertada.

PICA-SOQUES

En el nostre passeig dominical, la nostra filla M Victòria i jo vam escoltar els tocs-tocs rítmics d’un pica-soques que treballava per obrir un niu en el tronc d’un formós garrofer. Pel soroll vam poder localitzar l’animaló, però ell també ens va veure a nosaltres i aixecà el vol. Amb tot, la foto us mostra una part de la seva feina.

CONGELATS

El control del fred mitjançant les neveres, frigorífics i congeladors va fer possible la conservació dels aliments al llarg un major període de temps.
Com en tants aspectes en els quals intervé la miserable condició humana, en el comerç de productes congelats hi ha instal·lada la picaresca.
Alguns proveïdors afegeixen aigua als productes perquè augmentin fraudulentament el seu pes, fins aconseguir un 25 % més de guanys.

FRARES

El frares són unes plantes molt boniques d’aspecte i color que floreixen vistosament. Només tenen un gran inconvenient: parasiten les plantes que tenen al voltant.
Els frares no realitzen la clàssica fotosíntesi, sinó que obtenen els nutrients directament de les plantes que tenen al costat, de les quals s’alimenten. Per això els hortolans temen l’aparició dels frares als bancs de faves i pèsols.

EL MOLAR (i 2)

Passejar pel Molar és fer-ho per un poble tranquil situat a mig aire entre la plana fluvial i la muntanya, per carrers ben posat i entre edificis amb història.
Algunes cases, amb portalades adovellades, recorden la riquesa que s’escampà per les contrades quan al final del segle XIX el preu del raïm aconseguí preus astronòmics, just abans de l’entrada del flagell de la fil·loxera.
A banda d’algunes cases notables també s’hi troben racons tan bonics com el que mostra la foto.
Us ho esteu perdent?

EL MOLAR (1)

Dissabte passat vam anar al Molar, per parlar de literatura en un acte cultural que tingué lloc a Centre Obrer Recreatiu.
Abans de la xerrada vam passejar pel poble i ens vam plantar al davant de la façana de l’església parroquial dedicada a sant Roc. La portada, esculpida parcialment amb un vistós gres rosat, conté elements decoratius propis del final del segle XVIII, entre els que destaquen l’escut municipal –amb la clàssica mola-, i una figura de sant Roc esculpida per Àngel Martí.

ENERGIA EÒLICA

Dades oficials publicades a final del mes de març asseguren que el 21 % de l’energia elèctrica produïda a Espanya va ser possible gràcies a l’energia eòlica.
Ara, quan més es veuen els problemes que causen i els que poden causar les centrals nuclears, és bo que es constati que una producció d’energia més neta és possible. Amb tot, caldria escollir i delimitar els espais on plantar els parcs eòlics, per tal d’evitar la seva acumulació.

ESPARRECS

Foto de M Victòria Gironès Puñet
Ja és ben sabut que qui realitza les fotos difícilment hi apareix. Per això deixem constància de la nostra existència en aquesta foto que ens mostra mentre collim un manat d’espàrrecs.

FLORS (i 2)

Cada dia laborable ens passem unes quantes hores a la feina, de cara a l’ordinador i envoltats de papers. Per això, agraïm quan en arribar a casa les nostres gosses ens donen la benvinguda, de la mateixa forma que les flors ens fan obrir els sentits.

FLORS (1)

Per la primavera surten flors gairebé arreu de forma espontània, de tota mena de formes i colors.
Al jardí de casa en tenim una petita mostra, algunes de les quals tenen un bon impacte visual, encara que aromàticament no siguin res de l’altre dijous.
Ja se sap: mai no es pot tenir tot.

ALBERCOQUER

L’albercoquer que tenim plantat al jardí de casa té la seva petita història. Va sortir espontàniament al pati de la Fatarella, a casa de mons pares, segurament fruit d’algun pinyol. Va ser la mare qui l’ajudà a fer-se gran i jo vaig plantar-lo a casa en memòria seva.

CASA

Si a la Fatarella ens preguntem com tenim l’atzavara Reina Victòria, entre els seguidors del blog del Catllar, de Tarragona i altres poblacions l’interès rau en saber si la casa que construïm a la Fatarella tira endavant.
A hores d’ara la casa està teulada i la façana a punt d’acabar. Ja només quedarà vestir la casa interiorment, que no serà poc.

ATZAVARA

Algunes persones de les que segui aquest blog em pregunteu per coses concretes.
La florida de l’atzavara Reina Victòria despertà una certa expectació, ja que s’associa la florida amb una mort més o menys imminent. Per això, em plau informar que la planta continua més o menys igual, amb la seva base ben arrelada i la flor palplantada.
Esperem que la vitalitat l’acompanyi.

CEREALS

Foto de M Victòria Gironès Puñet
Es perd en la memòria dels temps l’aprofitament que les persones hem fet dels cereals, destinant-los a la nostra alimentació i també a alguns dels animals que hem domesticat.
El conreu de cereals va fer possible que les persones deixéssim de ser itinerants i ens establíssim a viure en llocs fixes, cosa que augmentà la qualitat de vida. I és que els cereals són una de les bases alimentàries.
Per això, fa goig veure com els sembrats han agafat embranzida després de les pluges.