domingo, 13 de febrero de 2011

ANIMALETS


Hi ha qui relaciona la qualitat i el bon cor de les persones amb la forma que tracten els animals. Si això és així, els nostres veïns Gisela, Alba i Xavier han de ser molt bones persones, ja que fa molts anys que tenen cura d’un colom cec que van arreplegar quan tombava perdut.
Els dies que fa bon temps, deixen l’animal que passegi pel jardí, aleshores, se’l pot veure ben eixerit i estarrufat, de ben segur content de rebre tan bon tracte.
Un exemple més en el qual s’haurien d’emmirallar els que xalen quan els animals pateixen.

3 comentarios:

Olga Xirinacs dijo...

Avui teníem parada tècnica del servidor Tinet (ja anunciada) i no he pogut obrir fins ara. Llavors em trobo amb la sorpresa de veure el Sebas i el teu amable escrit de bon veí, al teu blog. Ja he avisat la família.

Per la meva banda te'n dono gràcies: el Sebas el vam recollir quan l'Alba encara vivia casa... imagina't... es va torçar el coll perquè va xocar contra el vidre i va perdre la visió. Llavors el teníem sota el banc que hi ha al balcó, i va haver d'aprendre a menjar i beure, amb uns gots de plàstic clavats a un tronc, on ell puja. Se'l van emportar a les cases on han viscut fins fer parada al Catllar.

Hi va haver gelosia per part de Sebas quan va néixer la Gisela, però ja va passar. Ara ella el vigila perquè els gats no se'l mengin. És curiós el coneixement que tenen aquestes bestioles...

En fi, un bon post, com tots.
Salut i bona volada.

Josep Gironès Descarrega dijo...

Ja coneixes la meva teoria: la qualitat de les persones es nota per la forma que tracten les bèsties. I més quan es tracta d'animalets desvalguts.

Anónimo dijo...

S'hi viu prou bé a la Masia Boronat. Hi he fet molts amics: la Salta i la Greta que em miren encuriosides, els pit-roig i tallarols que venen a menjar les baies del jardí i els tudons que endrapen els ametllons i em pregunten perquè no aixeco el vol amb ells, però és que jo...sóc molt casolà!

Sebas la colombe

Bien en sa maison qui de ses voisins est aimé