Al llarg de tot el recorregut del tren d’alta velocitat s’hi van plantar olivers de diverses classes, uns arbres que majoritàriament han agafat el camí de la decrepitud, degut a que ningú els esporga ni abona. Tanmateix, uns pocs arbres tenen la força suficient per oferir un fruit que només els ocells agraeixen.
Dissabte em regalaren una galleda d’olives que immediatament vaig posar amb sosa. Com sabeu, cal barrejar 100 grams de sosa per cada 10 quilos d’olives, amb l’aigua necessària per cobrir-les. L’endemà cal canviar l’aigua i fer-ho durant nou dies. Al final, a la darrera aigua s’hi posa fonoll i la sal suficient per evitar que les olives es passin massa de pressa.
3 comentarios:
Pa i olives amb formatge, el menjar dels déus antics, que eren pastors.
Bon profit.
Que bones que són. I l'oli fet d'aquestes olives també és molt bo.
Les olives mortes amb sosa o amb sal, maurades, posades amb farigola i altres herbes, constitueixen un gran plaer gaastronònic. Amb tot, les olives fargues cuites a la cendra ben calenta d'una bona llar de foc sóm plaer de déus.
Publicar un comentario