miércoles, 10 de noviembre de 2010
CAQUIS
El nostre caquier (palossanto, perquè ens entenguem) mostra una dotzena de peces que no acaben de madurar, per bé que si aconsegueixen fer-ho a l’arbre constituirà una fruita amb un sabor sense parió.
A casa ens agraden els caquis, com també li plauen a la senyora Olga, una bona amiga del l’agutzil de Rocaura.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Ara que ho diu, senyor Josep, aquest agutzil no haurà pas perdut un barret amb la ventada? És que se n'ha trobat un d'igual sobre el cap de Roger de Llúria, i ens sabria greu que l'agutzil s'encostipés, de manera que ja sap on el pot anar a recollir.
Els palosantos van madurant de bella manera enrojolant-se com mosses càndides.
El cert és que els dos palossantos que vaig collir i que tenim posats al sol perquè medurin semblen d'escaiola.
Publicar un comentario