Com vèiem dies enrere, els nostres artistes pintors deixen arreu mostres del seu art.
Pel que sembla, tant se’ls hi dóna pintar un edifici privat com una obra pública, per tal de deixar-nos el seu llegat.
La seva tasca arriba fins els masos situats en àmbits rurals, més enllà de les ciutats on es mostren més prolífics. Per això, potser caldria demanar a les autoritats que canalitzessin convenientment les artístiques accions d’aquests creadors, per tal d’aprofitar el seu art que ara ho empastifa tot.
1 comentario:
En llocs tan alterosos i solitaris com La Mussara em penso que són les pintades aquestes les que mantenen dretes les restes de parets que en queden. N'hi ha de tots els signes polítics, d'obscenes, de poca-soltes, tags, en fi, un mostrari que ens dóna idea de la nostra societat de camp i muntanya.
Publicar un comentario