En la fotografia d’avui es pot veure (espero que sí) la paret d’un mas arrebossada amb argamassa, a sobre de la qual un pagès hi marcà un seguit de ratlletes que l’ajudaven a portar bé els seus comptes.
A hores d’ara no sabem si es tractava de jornals treballats, de quarteres de fruit arreplegades o de càrregues de raïm, per bé que tenim plena seguretat de que les persones que s’ajudaven d’aquestes marques difícilment van perdre els comptes.
Si els pagesos d’abans, dels que no allargaven més el braç que la màniga, governessin el país, segurament no tindríem dèficit, sobretot de bonhomia i honradesa.
2 comentarios:
La senzillesa ancestral té les seves virtuts, i la complexitat tècnica, també.
La conjunció de totes dues possiblement seria útil: encara tenim els mateixos dits per comptar: deu o vint, segons els que facis servir.
Felicitats per la nova obra. Demà miraré de comentar l'efemèrides.
Gràcies per la felicitació pel llibre, Olga, una part de la qual et correspon, ja que també hi has tingut participació.
Publicar un comentario