Diuen que l’olfacte és el sentit que compta amb l’òrgan més complet de tots. La part exterior i més visible és el nas, que té una forma i un volum divers en cada persona. A l’interior, a baix queden els dos forats que donen a l’exterior, mentre a dalt s’hi troben les foses nassals que s’encarreguen de determinar els aromes que reben.
L’olfacte és capaç de reconèixer i classificar els aromes i associar-los a determinats productes, una funció per la qual només necessita que els productes desprenguin aromes volàtils que siguin solubles en la mucosa olfactiva.
La nostra civilització tenim el sentit de l’olfacte bastant atrofiat, degut a que no en cultivem la seva utilitat, amb l’agreujant que a l’atmosfera s’hi troben productes agressius que ens fan perdre capacitat olfactiva.
De sempre, s’ha associat la forma del nas d’un home a l’òrgan masculí, un fet al que hi fa referència un dels refranys més irònics que conec: “Qui té un bon nas, té un bon detrás”. I ja crec que heu percebut la sorna de referir-se als darreres quan es pensa en el davant.
AFEGIT: Els amos van trucar al masover del regne per advertir-lo que la masada amenaça ruïna. El masover, que és un sabatot, per tallar la sagnia ha rebaixat el sou dels treballadors, però ha deixar que els dropos que cobren sense treballar continuïn vivint a càrrec de la feina d’altres.
Pels habitants del mas, el missatge és clar: cal viure sense treballar.
1 comentario:
Pel que fa a l'olfacte, una de les millors obres literàries del món, "A la recerca del temps perdut", de Proust, parteix d'una olor recordada.
Pel que fa a la gran majoria de poble, és vergonyós veure com els cau la bava davant la casa intocable i veneradíssima, on es viu a cos de rei, sense treballar, ben servit, amb innombrables paràsits i tot a costa del mateix poble, que ho paga. Mesells.
Publicar un comentario