El binomi vinya i barraca ha estat present en molts camps al llarg dels darrers segles. A diferència de les barraques que podien estar habitades al llarg de tot l’any, les barraques de vinya només constituïen un refugi ocasional per la pagesia i els animals durant el temps de conreu i de collita.
Al començament del segle XX, la fil·loxera va obligar a abandonar alguns conreus, de la mateixa forma que la fugida de la pagesia a la recerca de jornals “segurs” en el camp de la indústria i dels serveis va fer que altres es deixessin perdre.
La foto d’avui mostra una vinya que porta tres anys abandonada i que ja és pràcticament irrecuperable. Al fons, la barraca que tants anys aixoplugà les persones que treballaven la vinya, s’ho mira. Rèquiem.
1 comentario:
Els camps es fan vells, com ens en fem nosaltres. La casa de la nostra infantesa queda lluny i sempre l'enyorarem.
Publicar un comentario