lunes, 5 de abril de 2010

LA MONA


Per la Pasqua Florida és tradició que els fillols vagin a casa de sons padrins a buscar la mona, un pastís que al llarg dels temps i d’acord amb les circumstàncies ha evolucionat en formes i continguts.
Pel que ens allarga la memòria, les mones d’ous més tradicionals les feien a casa les àvies i les padrines, elaborades amb la recepta de sempre adobada amb els secrets particulars de cadascuna.
La mare utilitzava la seva fórmula magistral basada en la clàssica “pasta de ganxet”, que només necessita: oli, aigua, farina, ous, sal, sucre, matafaluga, celiandre i el corresponent llevat. Aquesta mona portava un, dos, tres o quatres ous, d’acord amb el mereixements dels fillols.

1 comentario:

Olga Xirinacs dijo...

"A nadie le amarga un dulce", solia dir la meva mare. De manera que grans i petits agraïm les llepolies que ens caiguin a les mans.
I encara diria més, com els germans Dupond, de Tintin: ves que no les agraeixin més els jaios, que passen més amargures i saben valorar el dolç malgrat les prohibicions mèdiques, i potser per això mateix.

Bons padrins tinguem,
que la mona ens menjarem.