La darrera determinació que ha pres l’actual president del F C Barcelona ha estat nomenar Johan Cruyff president honorari de l’entitat, una decisió que, per les formes que s’han emprat, sembla més aviat un acte dictatorial que no una distinció.
És evident que Johan Cruyff té tot el dret a formar part com a president honorari d’un club al qual ha ajudat a ser un dels més grans del món, i era precisament per això mateix que mereixia un nomenament que comptés amb la majoria de socis.
En tots els àmbits hi ha organitzacions que acaben en mans de líders que, amb el pas del temps, expulsen els companys més brillants, alhora que s’envolten de persones fosques i dòcils. El resultat és una gestió mediocre en la qual el dictador líder imposa els seus criteris de forma autoritària, sense que ningú hi pugui plantejar alternatives.
Ja se sap que les decisions que es prenen de forma col·legiada tenen més possibilitats de ser encertades, de la mateixa forma que les arbitrarietats acaben per ser nefastes.
En això estem.
1 comentario:
En això mateix estem avui, però jo parlo de literatura.
Sembla que el món és ple d'imbècils
(menys nosaltres, és clar).
¿ Per què no ens fem anacoretes ?
Publicar un comentario