Josep Maria Calbó, d’Ardenya, és un dels pocs pagesos a temps total que treballen les seves terres, algunes situades al Catllar. És un home d’aquells d’abans, amb les conviccions fermes, bona persona, ben informat del que passa i enamorat de la seva professió.
Amb l’experiència que li han donat els anys, sap que la seva feina, de la forma que ara van les coses, no té futur, i que quan ell no pugui treballar les finques de la seva propietat que ara fan tan goig quedaran ermes. Tot i això, cada dia treballa a gust, degut a que la feina que realitza el compensa dels preus baixos que li paguen, i amb la satisfacció d’haver estat al llarg de la vida el seu únic patró.
Si les coses no milloren, els homes com Josep Maria que ara treballen al camp desapareixeran, com també els productes que aconsegueixen de la terra; aleshores, ja veurem què menjarem.
2 comentarios:
Bon home, aquest, i ferm. Se'n perd la raça.
Pel menjar no t'amoïnis: tens tota la Xina i Sudamèrica treballant la terra per a tu.
No crec que, almenys en breu, perdem tot l'oli d'oliva verge que es produeix al nostre país.
Olga,
si les coses van com dius, a mig termini ja sabem què acabarem menjant.
Publicar un comentario