lunes, 15 de marzo de 2010
LÍMITS
De passeig pel camp és fàcil veure els excrements de diversos animals què, com la geneta, amb la seva deposició situada a sobre d’una pedra marquen els límits del seu àmbit vital.
Amb molta més profusió i lluny de qualsevol límit de seny o d’estimació pel territori, altres animals, aquests de dues potes, escampen pel terme les runes que no volen gestionar tal com està pautat.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Si hi hagués sancions, ciutats i boscos estarien molt més nets.
No vull dir de la merda animal i salvatge, que forma part de l'entorn feréstec.
Hem observat també que a les genetes els agrada dipositar el seu present damunt dels cards corredors, o sigui, els de camí, segurament per marcar territori. És molt curiós, i una posició incòmoda, per cert.
Publicar un comentario