domingo, 7 de marzo de 2010

DINERS


Ens trobem amb en Jaume, un pagès fatarellenc dels de sempre. Li pregunto si diumenge assistirà a la manifestació convocada a Móra d’Ebre per protestar contra la instal·lació del cementiri nuclear a Ascó, i tot d’una em deixa anar: “A mi el cementiri m’estaria bé, ja que potser em donarien feina i em trauria un bon jornal. Amb la construcció de les nuclears, entre el que em van pagar i el que vaig fotre vaig poder arreglar la casa, donar carrera a les dues noies i guardar diners al banc. Ara, amb això dels molins de vent m’han agafat dos trossos de terra, cosa que em permetrà fer caixa. Ja ho veus, per a mi, com si volen posar un camp de mines, mentre paguin...”
Davant tan generosa manifestació d’intencions encarades als diners, evito argumentar-li res en contra, ja que poca cosa es pot fer amb les persones que creuen que allò que no són diners no és res. Amb tot, li pregunto per les noies.
—A Barcelona, ja saps, però tots els caps de setmana tornen al poble.
—Doncs ja els pots explicar què s’hi trobaran.

1 comentario:

Olga Xirinacs dijo...

"Primum vivere deinde filosofare", diuen que deia Aristòtil. Cosa que vol dir que, primer de tot, viure, i després ja pensarem el que calgui.
Això, portat als extrems, dóna resultats com el que exposes.
¿Per què et penses que es posen empreses d'alt risc als països pobres? I això que la majoria no ha sentit ni sentirà anomenar Aristòtil.