El pardal és un dels ocells més populars, degut a la seva presència als pobles. Se’ls pot veure arreu, especialment a les línies de conducció elèctrica penjades a sobre d’alguns carrers.
De petits intentàvem caçar pardals amb fones que projectaven petits ganxos de filferro. No acostumàvem a tenir èxit.
Fins a mitjans dels segle passat, a les cases de nova construcció s’hi deixaven diferents forats -estrets per la part de la façana i ample a l’interior de les cases-, en els quals els pardals hi feien el niu. En el moment que els ocells hi ponien els ous, algunes mestresses els hi retiraven per fer-se una truita.
Eren altres temps, de misèria, evidentment, etapes que no voldríem veure repetides, per bé que tenim ben present la sentència dels vells que assegura: tot allò que ja s’ha vist, es pot tornar a veure.
1 comentario:
No coneixia aquesta sentència i m'agrada, encara que diuen que les segones són pitjors, però això últim és discutible.
Jo havia fregit un ou del nostre canari en una paelleta de joguina i un fogonet de fang que tenia per jugar... ¿Com reparar els pecats d'infantesa? ¡Ai!
Publicar un comentario