QUALITAT I QUANTITAT

Quan la nostra filla Vicky em posà en marxa aquest blog, pensava que es tractaria només d’un exercici d’autoreflexió, però va més enllà.
Ben aviat va treure el nas entre les meves entrades Jesús Tibau, el blocàire número u de casa nostra; també des del primer moment Olga Xirinacs hi entrà per quedar-s’hi, igual com l’il·lustre amic i periodista Sisco de Paco. La republicana Rosalia i el fotògraf 6Q també hi van fer cap, i són colla els amics de lletres que hi donen un cop d’ull: Ignasi Revés, Arare, Mercè, Francesc Mompó, el Príncep de les Miloxes... També hi entren experts investigadors, com Salvador Masip i Francesc Burjachs, amics idealistes com Rafel Serret, un il·lusionat Terradefoc o un enigmàtic Streetmachine, que a més de Vicky s’han constituït en qualificats seguidors.
Més enllà d’aquest grup animosos amics i companys he tingut la sorpresa de retrobar-me amb ma neboda, una artista que transita entre el rock i el disseny, l’Albert i el seu ideari, i altres persones que m’han obsequiat amb la seva atenció. A més, a partir de la instal·lació d’un comptador de visites hem descobert que són moltes més les persones que ens visiten, un fet que anima a escriure a diari.
I és per a tots vosaltres que enlairo la meva copa, plena d’un curiós cava de color blau, per agrair-vos la vostra atenció i desitjar-vos molts anys de bona vida.