Cada dia surto a passejar amb les gossetes, una hora, pel cap baix. Alguns dies i el cap de setmana m’acompanya la nostra filla i junts gaudim del passeig, del temps que faci, del paisatge, de les persones que ens trobem i dels fruits que espontàniament ens ofereix el medi.
D’uns dies ença és temps de fredolics i n’hem arreplegat uns quants (com s’ho diuen fer el de Barcelona, que els cullen). Ahir vam arribar a casa amb més de dos quilos, que una vegada cuits ens menjarem amb pasta o amb ous remenats.
El passeig és salut i de vegades té premi.
2 comentarios:
Oh feliços mortals, afavorits pels déus amb una magnífica collita de fredolics que ens fa enveja de la tran.
Per a nosaltres aquest ha estat un any magre, ja que no hem pogut anar al bosc, i quan hi hem anat ja no hi havia res. Ara no m'hi veig amb cor, de manera que bon profit us facin, que cuinats tal com dieu són glòria.
A Rocaura només pleguem els rovellons, les pegaloses i els pebrassos, ja que això dels fredolics ho tenim com si fossin bolets de fem. Abans també es plegaven les rogetes, que es guardaven a les golfes pejades d'un fil, i fins i tot es van arribar a menjar els pets de llop, però això ja era en temps de molta misèria.
Publicar un comentario