Que ningú es pensi que els lladres que entren a les cases a robar són pobres que en mouen a cavall de l’espardenya, ja que la major part utilitzen vehicles de gamma alta, alguns dels quals també han estat robats.
De les llars s’emporten tots els diners que troben, les joies —que no la bijuteria—, els electrodomèstics que no pesin gaire, els aparells electrònics de més actualitat: telèfons mòbils, televisors de pantalla plana, ordinadors portàtils, mp3 i cameres fotogràfiques. També prenen la roba, el calçat i els complements de bona marca, i fins i tot s’enduen el menjar que els plau i la beguda que els ve de gust.
Per a qualsevol persona honrada, és un cop fort trobar-se la casa buida, però encara és pitjor el via crucis que es presenta tot seguit, amb la denúncia a la policia i la comunicació a la companyia d’assegurances, ja que és aleshores quan descobreix que una bona part d’allò que paguem serveix per a ben poca cosa.
1 comentario:
És que això és el robatori organitzat, no pas el de lladres de gallines i de síndries.
Res no ha canviat amb els temps: abans eren els bandolers, que es valien de tortures per prendre les unces d'or de les cases pairals.
Canvien els mètodes, però no les intencions.
Publicar un comentario