lunes, 4 de enero de 2010

CATALUNYA TRINXADA


Tenim el territori solcat per infrastructures diverses: l’AVE, autopistes, autovies i carreteres de qualificació nacional, aeroports, ports i altres, uns equipaments que resten sota la sobirania de l’Estat i els seus més diversos tentacles. Per això és fàcil veure que en els terrenys que es van expropiar per construir-hi l’AVE ara hi apareguin antenes de telefonia, sense que els municipis ni l’autonomia catalana hi tinguin res a dir.
La Catalunya autonòmica és ben esquifida i encara la volen jibaritzar més; sortosament, ens queden els senders i els viaranys per passejar-hi a gust.

2 comentarios:

Olga Xirinacs dijo...

Sí, però passejar pels caminets oberts per les companyies elèctriques per accedir a les torres o escoltar els molins de vent, que una cosa i altra fa soroll, no és agradable, i en tenim el país ple. Prop de La Mussara, per exemple, la vibració de les enormes antenes se sent d'una hora lluny. I la remor del camp d'aviació. I els dies de boira arriben a Mont-ral les remors de la petroquímica. O els tractors, o els caçadors, o les màquines per l'avellana, o, en altres indrets, la pudor de la garrofa, o els quads i motos, amos dels senderons aquests. No hi ha res a fer. No hi ha llei i, si n'hi ha, es passa per la torre de refrigeració.

Jo diria que no hi ha senderó lliure de molèsties

Josep Gironès Descarrega dijo...

És cert, Olga, que de la mateixa forma que no hi ha drecera sense costera, no hi ha sender sense peatge en forma de molèstia.
El més espaordidors és el soroll de les torres de molt alta tensió elèctrica, un brunzit que es clava al cervell.