CALAMARSADA

Divendres al capvespre, al Catllar hi caigué una calamarsada que deixà el terra cobert de boletes de glaç del volum d’un pèsol.
Passades quaranta-vuit hores, el glaç encara era visible en els espais on s’havia amuntegat, especialment en l’obaga.
Fet i debatut fou una calamarsada poc més que anecdòtica, ben allunyada d’aquelles pedregades que amb trossos de gel com ous de gallina han malmès collites i edificis.

CRÍTIQUES LITERÀRIES

A l’editorial Meteora i a mi ens arriben molt bones crítiques del nostre darrer llibre: Viure sense el meu fill.
Des de diversos àmbits literaris i periodístics valoren l’obra perquè explica un fet concret, i perquè ho fa amb un estil que resulta entenedor, entretingut i engrescador. Alhora, donen valor al fet que l’autor hagi situat l’obra en un espai que li és conegut: la Fatarella, Tarragona i la Terra Alta, i ja consideren un valor afegit que aquesta novel·la de ficció històrica expliqui les particularitats d’uns pobles que a ciutat són majoritàriament desconeguts. Moltes gràcies a tots!

TREN DE CONFIANÇA

En les passades eleccions al Parlament de Catalunya la ciutadania atorgà una majoritària confiança a Convergència i Unió, en una candidatura encapçalada per Artur Mas.
El ja president Mas va formar Govern amb les persones més ben qualificades, un fet que donava a entendre que preferia l’eficàcia a la militància.
Més enllà de la primera línia de govern, també caldria posar els millors en cadascun dels diversos àmbits de govern i de gestió, per tal d’evitar les anomenades “persones de confiança” que massa sovint aporten fidelitat a qui els nomena, però no eficàcia en el treball. Si això fos així, evitaríem de retruc que aquestes persones pocs solvents nomenessin altres persones també de la seva confiança i amb el mateix grau d’ineptitud, en una espiral que acaba per paralitzar els departaments i les empreses públiques que han de gestionar.
En la situació actual, no podem deixar escapar aquest tren.

MISHU

El Mishu, el gat de l’Eva i d’en David, és un animal força sociable amb persones i altres animals. Se’l pot veure acompanyat pel Xut i l’Era, els dos beaguels de la casa, i tampoc no fa fàstics a realitzar incursions a les cases veïnes, per tal de copsar si és benvingut, cosa que sovint no succeeix quan es troba amb gosses com les nostres.
Intel·ligent i independent com tots els gats, busca sempre el lloc més segur per descansar, alhora que també sap trobar els espais més confortables, com en aquests dies freds, quan en els llocs més alterosos de la casa gaudeix fins els darrers raigs de sol.

FLORS

Els ametllers i altres arbres, mal aconsellats per un gener que un any més ens ha mostrat uns dies de bonança, han començat a florir. Mala cosa!
Ara, que fa el temps que toca per l’estació que ens trobem, les glaçades mataran les flors massa primerenques, per bé que encara hi haurà temps per a noves florides.

FRED I CEL NET

Divendres vam passar la nit a la Fatarella. Feia fred i el cel estava net de núvols, ple d’estels brillants i amb una lluna gairebé plena que es mostrava lluminosament intensa.
Dissabte ens vam llevar amb cinc graus sota zero, amb un fred sec que obre les vies respiratòries, però que fa de bon passar amb un bon àpat i roba d’abric.
L’ambient fred i el sol límpid ajuden a mostrar imatges amb colors ben especials, vius i de colors pujats de to, en mig d’un entorn emocionalment acollidor.
A la Fatarella s’hi poden viure unes sensacions especials. Si no ho coneixeu, ho heu de tastar.

PRESENTACIONS (i 2)

Després d’Ascó, divendres vam anar a Móra d’Ebre, a la papereria Bassa, on ens va rebre en Sergio, qui havia organitzat la presentació del meu darrer llibre Viure sense el meu fill.
Posteriorment, Núria Giné –amb que ens coneixem dels actes organitzats al COR del Molar-, s’encarregà de presentar-me al públic assistent. Tot seguit vaig poder explicar els fonaments de la meva obra i el procés d’edició dels llibres, alhora que parlava de les fons informatives i de la documentació necessària per bastir una novel·la històrica.
A continuació tingué lloc un reeixit i amè col·loqui, per acabar amb la dedicatòria d’uns quants llibres.
Fou una tarda literàriament intensa.