POESIA DE CAPÇALERA

A casa nostra hi tenim el nostre llibre de poesia de capçalera: ÓSSA MAJOR Poesia completa 1977-2009, que és obra de l’autora tarragonina Olga Xirinacs.
Tant si us agrada la poesia com sinó, entre les pàgines d’aquest monumental llibre hi trobaren les paraules que us regalaran la visió de l’Olga en referència a alguns aspectes del viure, i del morir.
Imprescindible.

VAGA

Per avui, els sindicats majoritaris ens van convocar als treballadors a una vaga general.
En estricta aplicació dels drets constitucionals, alguns assalariats no aniran a la feina i altres sí que ho faran.
A mi m’agradaria fer vaga d’un Estat que no ha estat capaç de gestionar l’economia en temps de bonança i, quan va arribar la crisi, mostraren de ple la seva incompetència.
M’agradaria fer vaga de sindicats que s’han passat els darrers anys arracerats al poder de l’Estat, en lloc de refermar les seves relacions amb els treballadors.
Malauradament, haurem de conviure amb els uns i amb els altres, encara que compartim ben pocs dels seus postulats.

GENEROSITATS

La majoria d’escriptors del terròs acudim gentilment allí on se’ns demana, ja sigui a presentar un dels nostres llibres, a oferir una conferència, a participar en un col·loqui, a pregonar les festes majors o a qualsevulla altra activitat relacionada amb les lletres.
Normalment hi acudim de franc, i més quan amb la institució, l’entitat o amb les persones que ens conviden existeixen lligams amicals.
La nostra generositat es veu corresposta habitualment, com en el cas de divendres passat a Mont-roig, quan l’Ajuntament ens regalà una panera farcida de productes derivats de l’oliva, un regal la foto del qual publico en agraïment.
Malauradament, no totes les entitats corresponen de la mateixa forma, cosa que pot testimoniar una gran escriptora tarragonina, la qual fou convidada a oferir el pregó de festa major en un dels pobles més considerats de la comarca. El discurs de l’escriptora, en vers, fou correspost per l’Ajuntament esmentat metafòricament xiulant.

ARDENYA

Per Ardenya s’hi poden veure cases de planta baixa, habitatges de dos alçades i cases pairals amb història. També antics molins.
Passejar pel poble és un exercici que no requereix esforç, degut a que les distàncies a recórrer són curtes; amb tot, visitar el poble ens permetrà gaudir de racons i de cases d’aspecte ben singular.

ARDENYA

El poble d’Ardenya, que pertany al municipi de la Riera de Gaià, està format per un conjunt de cases procedents de diversos segles, uns edificis que es distribueixen entre el riu Gaià i la carretera.
Com tots els pobles, Ardenya compta amb la seva església, aquesta d’estil neoclàssic i dedicada a sant Jordi. També s’hi pot veure una ermita romànica, la qual, malgrat estar adossada a altres edificis, mostra l’estil que dominà durant molts anys en la construcció d’edificis religiosos.

PINS CARRASSERS

A la serra del Montsant hi ha un punt que du el nom de Punta dels Pins Carrassers.
Segons s’explica, en aquell lloc hi havia uns grans pins que tenien escampats pel ramatge alguna mena de paràsits que configuraven agrupacions vegetals com la que es mostra a la foto.
Si alguna persona en sabés alguna cosa més sobre els pins carrassers, li agrairé que m’ho faci saber.

MONT-ROIG DEL CAMP

A Mont-roig de Camp estan de Festa Major, amb un seguit d’activitats religioses, culturals, esportives i lúdiques que s’escampen entre uns quants dies al voltant de la festivitat de sant Miquel.
Enguany, l’Ajuntament de Mont-roig ha tingut la deferència de convidar-me a oferir el pregó que obre la festa. Hi vaig molt a gust, degut a que amb el poble i el municipi hi tinc establerts lligams familiars, amicals i emocionals.
Mont-roig és un d’aquells pobles discrets que s’ho val conèixer. Si voleu, ara per les Festes Majors és una bona ocasió.